A (llm). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Primer grau de la notació alfabètica original, provinent de Grècia, des que al s. V dC, a occident, les lletres llatines substituïren les gregues en la notació musical. A partir del s. X esdevingué l'equivalent del LA modern, sisè grau de l'escala de do. La A és utilitzada encara en l'actual notació alemanya i anglosaxona. (GEC) || --- (GLDC) || Nombre de la nota La en la notación anglosajona. (HLM) || --- (RAE) || --- (TELED) || --- (VQP) || En notación anglosajona, A se refiere a la nota musical «La». (WKP). [201213-ESO4]
ABRAÇADERA (org) o ABRAÇADORA. Anella de metall, de fust o d'altra matèria, que serveix per acollar un objecte amb un altre. (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Peça en forma d’anella o cèrcol que serveix per a fermar una cosa tot cenyint-la. (GEC) || Anillo metálico que sujeta la lengüeta* a la embocadura* de algunos instrumentos de viento. (HLM) || ABRAZADERA. Anillo que abraza cualquier pieza circular de una máquina para sujetarla. (RAE) || --- (TELED) || --- (VQP) || --- (WKP). [201213-ESO4]
A CAPPELLA / a cappela / a capella / a capela (hm1) (org). --- (DCVB) ||Cualquier clase de canto sin acompañamiento instrumental. (DDTO) || --- (DIEC) || Locució utilitzada inicialment per a designar les composicions polifòniques* religioses sense acompanyament instrumental, i aplicada després, per extensió, a tota obra coral* sense instruments. (GEC) || "Como en una capilla", estilo de canto coral sin acompañamiento de instrumentos. (HLM) || Dicho de una composición musical cantada sin acompañamiento de instrumentos. (RAE) || Timbre* vocal, sense instruments. (TDM2) || --- (TELED) || És un estil de música vocal o cant sense acompanyament instrumental o una peça prevista per a ser interpretada d'aquesta forma, tant referit a un(a) com a un a interpretació col·lectiva. A cappella és una expressió italiana per a designar (música) com a la capella; això es refereix al fet que a les esglésies cristianes s'hi cantava sense acompanyament instrumental durant els primers segles d'existència. De vegades es lletreja malament com a capella, que és derivat del vocable llatí (tot i que en llatí capella vol dir cabra petita), o de vegades acapella (...) (VQP) || A capela (italiano: a cappella, ‘como en la capilla’) es la forma de crear música únicamente a través de la voz humana generando los sonidos, ritmo*, melodía* y armonía [harmonia*] necesarias y sin necesidad de ningún tipo de instrumento musical. (WKP). [201213-ESO4]
ACCELERANDO (llm). Veure TEMPO || ACCELERAR: Moure amb velocitat creixent. Precipitar un esdeveniment, fer que succeeixi més prest. (DCVB) || --- (DDTO) ||ACCELERAR: Fer més ràpid, més viu (un moviment, un procés). Avançar l’ocurrència (d’un esdeveniment) (DIEC) || Indicació d’acceleració gradual del moviment*. (GEC) || Aumentar progresivamente el tempo*, la velocidad de ejecución. (HLM) || ACELERAR: Dar mayor velocidad, aumentar la velocidad. (RAE) || --- (TELED) || Paraula italiana que significa "accelerant". Quan apareix a una partitura* indica que el tempo* de l'obra ha d'accelerar gradualment. Se sol abreviar accel. (VQP) || --- (WKP). [201112-ESO1]
Indicació de moviment* que indica cada cop més ràpid (en italià). S'utilitza per indicar canvis en la pulsació* d'una composició. [201112-ESO1]ACCENT (llm). La major intensitat* amb què sonen certes notes*, per donar color i expressió a una frase musical*. Accent rítmic: el que s'aplica a certes notes*, segons llur posició en el compàs*. Accent melòdic: el que senyala els punts culminants d'una melodia*. (DCVB) || --- (DDTO) || Reforç de la intensitat*, l’atac o la durada* que es dóna a determinats sons* per marcar el ritme* o compàs*. Accent melòdic: accent que empra com a element distintiu l’elevació del to de la veu. Accent expressiu: accent que cau damunt una síl·laba [nota] i que, augmentant-ne la intensitat* i normalment la durada* i l’altura*, posa en relleu el mot al qual pertany. (DIEC) ||Augment d’intensitat* donat a una nota* amb relació a les altres. (GEC) || (GLDC) || Sonido destacado entre varios sucesivos, elemento que permite una variación rítmica que se sale de las presupuestas en la estructura del compás. (HLM) || S'interpreta atacant forta la nota* que el porta i disminuint-ne ràpidament la intensitat*. (McGH3) || --- (RAE) || Posar èmfasi en un to o en un acord* destacant-lo per sobre els altres. || Temps fort en un compàs*. (TELED) || --- (VQP) || La acentuación constituye uno de los elementos de la expresión musical. (...) en la música determinadas notas en la frase musical* deben enfatizarse para lograr ciertos efectos (...). Un acento en música es un énfasis o relieve que se aplica en un determinado sonido, ya sea bajo la forma de nota* o de acorde* (...). La acentuación musical se suele percibir auditivamente como una sensación de apoyo o de descarga de energía. Contribuye a la articulación y la prosodia de la interpretación de una frase musical. (...) En notación musical un acento es un signo que indica que una nota debe ser interpretada con mayor intensidad* que las que hay a su alrededor. Es decir, que audiblemente debe destacarse de notas no acentuadas. (WKP) [201112-ESO1]
És un signe que t'indica que has de tocar o cantar aquella nota forta, clara i picada. [201112-ESO1]ACOMPANYAMENT (llm). Conjunt de diferents sons simultanis que es regeix per les regles de l’harmonia i l’acústica. (DIEC || Partes de una composición que actúan en un segundo plano respecto a otros elementos como la melodía principal o el contrapunto. (HLM) || Conjunt de sons vocals o instrumentals que formen el sosteniment o auxili harmònic d'una melodia o ritme. (DCVB) || --- DDTO || Conjunt de veus o acords, ritmes i efectes que donen suport a una part vocal o instrumental. (DIEC) || Conjunt de veus o d’acords subordinats a la part melòdica vocal o instrumental per tal de sostenir-la tot completant-ne o posant-ne en relleu, sovint, el contingut harmònic. (GEC) || Partes de una composición que actuan en un segundo plano respecto a otros elementos como la melodía principal o el contrapunto. (GLDC) || Sostén o auxilio armónico de una melodía principal por medio de uno o más instrumentos o voces. (RAE) || Ritme o melodia que serveix per a donar suport i fer més rica la melodia principal. (TELED) || Conjunt d'esdeveniments o elements que no tenen un protagonisme clar en aquelles tipologies de música en les quals es donen diversos esdeveniments simultanis. (VQP) [201213-ESO4B] [201314-BAT1]
Conjunt de veus (instrumentals o vocals) o acords d’una obra musical polifònica* que sonen en un segon nivell sonor respecte la melodia* o veu principal perquè aquesta destaqui i tingui protagonisme. [201213-ESO4B]ACORD (llm). Reunió d'alguns sons que se senten simultàniament i harmònicament. (DCVB) || --- (DDTO) || Conjunt de diferents sons simultanis que es regeix per les regles de l’harmonia i l’acústica. Tipus d’acords: Acord major; acord format per una tercera major i una quinta. Acord menor: acord format per una tercera menor i una quinta. Acord perfecte: acord d’una nota amb la seva tercera i quinta. (DIEC) || Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia. Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera (interval). Quan la nota inferior és a la base, l’ acord es troba en estat fonamental; si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió. En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons. (GEC) || --- (GLDC) || ACORDE. Sonido resultante de la simultaneidad de varias notas. Algunos reciben nombres especiales, como acorde mayor, menor, etc. (HLM) || Quan toquem diferents tecles del piano alhora o cantem en grup diverses notes diferents al mateix temps estem produint un acord. (McGH3) || ACORDE. Conjunto de tres o más sonidos diferentes combinados armónicamente. (RAE) || (TDM1) || (TDM2) || (TDM4) || Són dos o més sons que sonen simultàniament (TELED) || Són combinacions de més de dues notes que sonen alhora. A nivell instrumental, només un instrument polifònic*, com ara un instrument de teclat o una guitarra, pot fer sonar tot sol un acord. (VQP) || ACORDE. Conjunto de tres o más notas diferentes que suenan simultàniamente y que constituyen en una unidad armónica. (WKP-WTM) [201213-ESO4] [201314-BAT1] [201617-ESO3-OPT-GUI]
Producció simultània de diferents sons amb entitat pròpia gràcies a les lleis de l'acústica* i l’harmonia*. [201213-ESO4]ACORDIÓ (org). Instrument musical de vent, consistent en unes manxes que a un cap tenen una post amb un teclat* i a l'altre una post amb diverses claus o registres per fer l'acompanyament. (DCVB) || --- (DDTO) || Instrument musical aeròfon* de llengüetes *lliures proveït de teclat* i d’una manxa accionada amb el braç. (DIEC) || Instrument de vent de llengüetes* lliures situades a banda i banda d'una manxa que és accionada amb el braç. (GEC) || --- (GLDC) || Acordeón: instrumento de viento, accionado por un fuelle, que produce sonidos al soplar y hacer vibrar unas lengüetas de movimiento libre en el interior del instrumento. Suele tener un teclado (como el del piano, pero más pequeño) que se toca con la mano derecha, y otro de botones, a la izquierda. (HLM) || Instrumento musical de viento, formado por un fuelle cuyos dos extremos se cierran por sendas cajas, especie de estuches, en los que juegan cierto número de llaves o teclas, proporcionado al de los sonidos que emite. (RAE) || --- (TELED) ||És un instrument musical de vent que pertany a la família dels instruments aeròfons* mecànics. Està format per una manxa feta de plecs de cartró recoberts amb roba i dues caixes harmòniques de fusta amb botons i/o tecles disposades a banda i banda. A l'interior d'aquestes caixes hi ha els diapasons portallengüetes, unes peces de fusta similars a les harmòniques de boca que contenen les llengüetes o inxes d'acer que produeixen el so en vibrar gràcies a la força del corrent d'aire que genera la manxa, accionada pel braç esquerre de l'acordionista. [...] Fou un instrument conegut i usat entre la burgesia de l'època [...]. Paral·lelament es va difondre entre les classes populars i obreres, i ràpidament va adaptar-se a la música popular [...]. (VQP) || El acordeón es un instrumento musical de viento [...] conformado por un fuelle, un diapasón y dos cajas armónicas de madera. En sus dos extremos el fuelle está cerrado por las cajas de madera. La parte de la mano derecha del acordeón tiene además un "diapasón" con una disposición de teclas que pueden ser como las de un piano* (acordeón a piano) o teclas redondas (también llamadas botones) (acordeón cromático) dependiendo del tipo de acordeón; la parte de la mano izquierda tiene botones en ambos tipos de acordeón para tocar los bajos y acordes de acompañamiento, también accionando una palanca se cambia el sistema de bajos [...] Es muy popular en el País Vasco, Navarra, Asturias, Cantabria, Galicia y el norte de Castilla (España), París (Francia), Europa central (Alemania, Austria), sur de Italia, la Costa Caribe de Colombia, Panamá, México, noreste de Argentina, República Dominicana, Perú y Chile por su vinculación con el folclore. [...] (WKP) [201314-BAT1]
És un instrument musical aeròfon (de vent) de llengüetes lliures. Estan situades en una caixa a banda i banda d’una manxa que permet introduir vent al seu interior mitjançant l’impuls del braç. L’aire que entra fa vibrar les llengüetes, que són les que produeixen els sons. S’accionen mitjançant un teclat (a la banda dreta) o botons/claus (a la banda esquerra). [201314-BAT1]ACTE. Cada una de les parts en què es divideix una obra dramàtica, i que en la representació van separades una de l'altra per un interval. (DCVB) || (DDTO) || Part d’una obra escènica separada de les altres per un interval. Un drama en tres actes. Una comèdia en un acte. (DIEC) ||Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval. (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) || Cada una de las partes principales en que se pueden dividir las obras escénicas (RAE) || --- (TELED) ||Part d'una obra de teatre, d'òpera* o d'opereta*. (VQP) || --- (WKP). [201314-BAT1]
Parts en què es divideix l’òpera* i que conté àries (ària*), duets, trios i quartets vocals, recitatius*, parts corals, interludis* i ballets*. L’obertura està al primer acte de l’òpera, just a l’inci de la representació dramàticomusical. [201314-BAT1]ACÚSTICA (acs).Pertanyent a l’audició. (DCVB) || --- (DDTO) || Ciència del so, incloent-hi la producció, la transmissió i els efectes.(DIEC) || Part de la física relativa al so* [...] L'acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos: fisiologia de l'oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica (aparells emissors, enregistradors i reproductors del so), bioacústica (senyals sonors dels animals), acústica submarina (determinació de la fondària dels oceans), contaminació sonora industrial i urbana, etc. L'estudi del so es remunta als orígens de la ciència. Pitàgores (s VI aC) realitzà ja experiències acústiques i estudià els sons produïts per les vibracions de cordes de budell de llargàries diferents. [...] El desenvolupament del fonògraf, telèfon i gramòfon impulsà definitivament la tecnologia acústica. (GEC) || --- (GLDC) || Pparte de la física que estudia la naturaleza, forma de propagación y percepción del sonido.(HLM) || Favorable para la producción o propagación del sonido.(RAE) || --- (TELED) || L’acústica es la que estudia la producció, transmissió, emmagatzematge, percepció o reproducció del so.(VQP)|| La acústica es una rama de la física interdisciplinaria que estudia el sonido, infrasonido y ultrasonido.(WQP) [201314-BAT1]
ADAGIO (llm). Un dels moviments fonamentals de la música, que es mena amb lentitud moderada. (DCVB) || 2. Tipus de velocitat de la pulsació musical que significa lent. Temps lent. (DIEC) || Moviment musical lent, entre el largo i l’ andante. (GEC) || Término que indica una velocidad lenta del tempo. (HLM) || Mot d'origen italià. Indica un temps musical lent (velocitat a què s'ha d'executar la partitura) arribant a donar nom a tota una secció o part d'una peça musical. També és la peça coreogràfica que es balla amb aquesta música en un ballet. Indica a l'intèrpret que ha d'executar un fragment de la peça de manera lenta i pausada, a una velocitat aproximada d'entre 66 i 76 pulsacions per minut. No pas tothom es posa d'acord en el nombre de pulsacions, ni és el mateix en totes les èpoques.En molts de casos actua, a més de com a indicador de tempo, com a nom del moviment musical lent d'una obra estructurada en diferents moviments. Així, en algunes obres musicals,com per exemple la simfonia (forma sonata), un dels moviments sol portar la indicació d'adagio, en contraposició a altres parts de la mateixa obra de caràcter i velocitat diferents. (VQP) || Una partitura* que es toca lenta. Composició musical de tempo* més lent que l'andante* || Indica un temps* musical lent, arribant a donar nom a tota una secció o part d'una peça musical. En algunes simfonies* i sonates* hi ha adagios. (WKP) [201112-ESO1] [201314-BAT1]
ADAPTACIÓ o REMAKE (llm). --- DDTO || --- (DIEC) || Utilització de peces musicals com a acompanyament d’obres dramàtiques o bé de versos declamats. (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) || --- (RAE) || --- (TELED) || --- (VQP) || Película o producción audiovisual que reproduce la trama personajes u otros detalles de una obra anterior . (WQP) || [201314-BAT1]
ADDICIONALS, línies (llm). Hi ha sons aguts* i greus* que no caben en el pentagrama* i per als quals caldrien més línies. Com que afegir línies senceres seria motiu de confusió i canviar de clau* per poques notes també, hi afegim unes petites línies (superiors o inferiors) anomenades línies addicionals que ens permeten llegir les notes* sense problemes. (CdS, p.30).
AERÒFON (org). Aparat inventat d'Edison, per ampliar el so; consisteix en un joc de membranes vibrants reforçades per aire comprimit i per una trompa de ressonància. (DCVB)|| Que sona per vibració d’una columna d’aire continguda dins un tub o per l’aire que hi passa a través, s’aplica a instruments musicals. (DIEC2) || En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc). (GEC) || Dicho de un instrumento. (RAE) || --- (TELED) [201314-BAT1]
Segons el material que vibra, els instruments aeròfons són aquells en els que vibra una columna d'aire. Els instruments de vent de l'orquestra* es classifiquen generalment en dos grups: els de fusta i els de metall. (CdS, p.18, 137)AERÒFONS DE FUSTA (org). La família orquestral del vent de fusta la formen, d'agut a greu, els instruments següents: el flautí, la flauta travessera, l'oboè, el corn anglès, el clarinet, el saxòfon, el fagot i el contrafagot. S'anomement instruments de vent fusta perquè antigament eren fets de fusta: Actualment aquests instruments incorporen algunes parts metàl·liques i d'altres, com la flauta travessera i el saxòfon, són fets de metall però conserven la sonoritat càlida i suau dels instruments de vent fusta. (CdS, p. 137)
AERÒFONS DE METALL (org). Els instruments de vent de metall són fets de diverses aleacions de metall. Cada instrument consta d'un tub cilíndric amb una embocadura* en un extrem i d'un pavelló* obert en forma de campana a l'altre extrem. El tub és molt llarg però està doblegat sobre ell mateix i d'aquesta manera és més manejable a l'hora de tocar. Aquesta família orquestral la formen, d'agut a greu, els instruments següents: la trompeta, la trompa, el trombó i la tuba. (CdS, p. 138)
AFINACIÓ DETERMINADA (org). Els instruments d'afinació determinada són aquells que produeixen sons identificables com a notes afinades. Per tant, poden interpretar melodies. (DIEC) || La timbala* i el xilòfon* són instruments d'afinació determinada. [201112-ESO1]
AFINACIÓ INDETERMINADA (org). Els instruments d'afinació indeterminada són aquells que produeixen sons que no podem identificar amb una afinació precisa (web escoles-planisterisonor) || El bombo* i la caixa* són instruments d'afinació indeterminada [201112-ESO1]
AFINAR (acs)(org). Trempar un instrument posant els seus diferents sons en la deguda proporció de vibracions perquè puguin formar harmonia. (DCVB) || --- (DDTO) || Trempar un instrument posant els seus diferents sons en la deguda proporció de vibracions perquè puguin formar harmonia; cast. afinar. Acordar bé els sons a les notes musicals, cantant o sonant; cast. afinar. (DCVB) || Cantar o tocar un instrument en el to just. (DIEC) || Cantar o tocar un instrument musical donant els tons justs. Posar en el to just. Produir (un so) donant-li el to just. (DIEC) || Posar a to un instrument musical. (GEC) || --- (GLDC) || AFINAR. Calibrar el instrumento para la emisión de las notas correctas. (HLM) || Poner en tono justo los instrumentos musicales con arreglo a un diapasón o acordarlos bien unos con otros. (RAE) || Procés mitjançant el qual s'afina un instrument musical fent concordar els sons que produeix amb una freqüència sonora prèviament establerta. En el cas d'instruments musicals clàssics (com és el cas d'un violí o un clarinet), s'acostuma a afinar utilitzant la nota la, donada per un altre instrument, per un diapasó, o revisada amb un afinador. Els sistemes d'afinació busquen construir una sèrie de relacions de freqüència vibratòria que donen lloc a les notes d'una escala. Aquestes relacions s'estudien de forma independent de l'altura absoluta de qualsevol de les notes, i es descriuen exclusivament com intervals entre elles. Els apartats que segueixen són una relació dels estàndards d'altura absoluta, no dels sistemes d'afinació de l'escala. S'acostuma a afinar utilitzant la nota la, donada per un altre instrument, per un diapasó, o revisada amb un afinador. (VQP-VTM) || AFINAR. Es una serie de relaciones de frecuencia vibratoria que dan lugar a las notas de una escala. (WKP-WTM) [201314-BAT1] [201617-ESO3-OPT-GUI]
AGUT (acs). Veieu ALTURA. || De so alt. ( DCVB) || --- (DDTO) || De freqüència relativament alta, pertanyent als graus superiors de l’escala musical. Notes agudes i notes greus. (DIEC) || Nombre de vibracions per segons major que el dels greus* o baixos*. (GEC) || --- (HLM) || Dicho de un sonido: Cuya frecuencia de vibraciones es grande, por oposición al sonido grave. (RAE) || Els tons* aguts* són els que componen la gamma d'altes freqüències de l'espectre audible que va dels 20 als 20.000 Hertzs, es dir, les audiofreqüències que l'orella humana és capaç de captar). (VQP) (VPM) || So relatiu amb una freqüència elevada. (VQP) || Son los sonidos o tonos que componen la gama de altas frecuencias del espectro audible (de los 20 a los 20.000 hercios son las audiofrecuencias que el oído humano es capaz de captar). Generalmente los sonidos por encima de 5 kHz son considerados agudos.(WPQ) [201314-BAT1]
To* de registre* elevat amb major nombre de vibracions per segon (o freqüència) que els greus. [201213-ESO4].ALLEGRO (llm).
Ràpid (en italià). Tipus de moviment* o tempo que significa ràpid. [201112-ESO1]ALLEMANDA (hm1)(dan). Dansa de ritme binari*, de moviment* moderat i de caire seriós, que forma part de la suite* instrumental. (DIEC) || Ball d’origen alemany de ritme binari (compàs de 4/4), de moviment moderat, de melodia* simple i de caire seriós.(GEC) || En las cortes renacentistas las danzas de sociedad eran un fenómeno habitual. Los nobles y gente de renombre bailaban en parejas con coreografías* complejas. Por eso, la mayor parte del repertorio instrumental del siglo XVI europeo está compuesto por piezas de danza interpretadas en diferentes instrumentos: laú*, clavecín* o virginal*. (HLM) || L'alemanda, o allemande com s'anomena en francès, a vegades també alemanya en català, és una peça de música i un ball que va tenir una lloc important en el repertori musical i coreogràfic, principalment al segle XVIII. (VQP) || El término alemanda proviene del francés allemande, y se utiliza para denominar cierta danza alemana barroca (siglo XVIII) de compás cuaternario o binario y simple, así como para denominar un elemento estándar de la suite, normalmente el primero o segundo movimiento (WKP) [201314-BAT1]
ALTAVEUS (acs) (org). Aparell que transforma un senyal elèctric en so. (DIEC) || Transductor electroacústic per mitjà del qual hom obté ones acústiques a partir d'ones elèctriques, projectat per a radiar potència acústica en l'aire. Altaveu d'alta fidelitat. Altaveu electrodinàmic. (GEC) || Tenen la funció de convertir els senyals elèctrics que venen de l'amplificador* en vibracions sonores que puguem escoltar. Consten d'una part fixa o motor, que és un imant, i una part mòbil o bobina, que està subjectada a la base d'un con de cartró anomenat diafragma. Quan els senyals elèctrics que venen de l'amplificador passen per la bobina, aquesta es posa en moviment perquè està al mig del camp magnètic de l'imant. Les vibracions de la bobina són recollides pel diafragma, que les converteix en so. Els altaveus estan muntats en uns recintes anomenats caixes acústiques. Com que és molt difícil que un sol altaveu pugui reproduir correctament totes les freqüències sonores, és habitual que el senyal elèctric passi abans per un filtres divisor. Aquest filtre reparteix el senyal entre diversos altaveus dissenyats per reproduir un marge de freqüències determinat. Són els altaveus de greus (woofer), mitjans i aguts (tweeter). (McGH3) || Un altaveu és un transductor electroacústic que converteix un senyal elèctric en so. En els sistemes de música és l'element que més determina la qualitat del so. En la seva versió reduïda, on s'aplica directament a l'orella de l'oient, rep el nom d'auricular. (VQP) [200809-ESO4] [201314-BAT1]
ALTERACIÓ (llm). Tipus d'alteracions: becaire*, bemoll* i diesi* (sostingut). || --- (DCVB) || --- (DDTO) || Signe de l’escriptura musical que indica la modificació de l’altura del so d’una o més notes. (DIEC) ||Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis. (GEC) || --- (GLDC) || Modificación de una nota* y su signo. Por ejemplo, el do sostenido es un semitono* más alto que el do, mientras que mi bemol es un semitono inferior a la nota mi. Existen también alteraciones dobles. El signo del becuadro antecediendo a una nota la restituye a su sonido natural. (HLM) || Signo que se emplea para modificar el sonido de una nota. || Signe que es posa davant d'una nota* per alterar-ne temporalment l'altura*. (McGH3) || Signo que se emplea para modificar el sonido de una nota. (RAE) || Signes de diesi*, bemoll*, becaire*, doble diesi, doble bemoll que modifiquen l’altura dels sons. (TELED) || Un accident és un signe musical que modifica (altera) el so de les notes escrites al pentagrama*. Les alteracions existents són tres: sostingut*, bemoll* i becaire*. També existeixen el doble sostingut* i el doble bemoll*, que s'utilitzen més freqüentment en el cas de fragments enharmònics* o en tonalitats* estranyes. Les alteracions tenen les següents funcions. (VQP) || Las alteraciones o accidentes, en música, son los signos que modifican la entonación (o altura) de los sonidos naturales y alterados. Las alteraciones más utilizadas son el sostenido, el bemol y el becuadro. (WKP) [200809-ESO4] [201314-BAT1]
Signe gràfic del llenguatge musical que modifica l’altura dels sons en un semitó* més agut (diesi: #) o més greu (bemoll: ♭). El becaire ( ) anul·la l’efecte d’una alteració anterior. Es col·loquen just davant de la nota afectada. A vegades, les alteracions estan agrupades després de la clau i abans de la indicació de compàs; aleshores configuren l’armadura*. [201314-BAT1]ALTURA (acs) Qualitat del so amb relació a la freqüència. (DIEC) || Qualitat del so que ve determinada per la freqüència de les seves vibracions. Com més elevada és la freqüència, més alt hom diu que és el so. L’altura considerada simplement des del punt de vista del nombre de vibracions és anomenada absoluta, i considerada tenint en compte intervals determinats (o diferències d’altura) dins una escala de tons és anomenada relativa. (GEC) || Qualitat del so* que expressa si els sons són aguts* o greus*. Es representa amb les notes musicals escrites al pentagrama*, on una clau* indica el nom de les notes*. (McGH3) || L'altura és la freqüència fonamental percebuda d'un so. Mentre que la freqüència fonamental es determina a través de mesures físiques l'altura pot ser diferent a aquesta mesura a causa dels harmònics que es troben a d'altres freqüències diferents a la fonamental. Es diu que un so és més agut si té més altura i que és greu si en té menys. És una de les característiques fonamentals per definir un so, juntament amb la durada, la intensitat i el timbre. En música, la unitat occidental per mesurar l'altura dels sons i les distàncies que hi ha entre ells, és el to; i la seva meitat, el semitò. (VQP) || La altura en música es la cualidad que diferencia un sonido agudo de un sonido grave. Depende de la frecuencia del sonido, que es la que determina el nombre de las notas. Se trata de una de las cuatro cualidades esenciales del sonido junto con la duración, la intensidad y el timbre. En psicoacústica la altura es un parámetro utilizado para determinar lapercepción del tono (frecuencia) de un sonido.(WKP) [200809-ESO4] [201314-BAT1]
AMATEUR (soc). Veieu DILETTANTI.
ÀMBIT (acs). Distància (interval*) entre la nota* més greu i la més aguda d'una melodia (McGH3) [200809-ESO4]
AMPLIFICADOR (org.) Dispositiu que converteix el senyal elèctric en so* i li augmenta el volum. (DIEC) || Que amplifica. (DIEC) || Dispositiu emprat per a augmentar el valor d'una magnitud fent variar un forniment d'energia en funció d'aquesta magnitud. (GEC) || Component centre de l'equip d'alta fidelitat*. Pels connectors que té a la part posterior recull els senyals que provenen de tots els dispositius lectors. Gràcies a un selector d'entrada es pot triar quin senyal és el que es vol amplificar i, per tant, escoltar. L'amplificador li dóna al senyal la potència necessària per fer sonar els altaveus. De l'amplificador, el senyal elèctric pot passar directament als altaveus o bé pot ser processat abans per l'equalitzador*. Cal tenir en compte que de vegades l'amplificador està integrat dins de l'equip de música, i no es veu com a mòdul separat. (McGH3) || Un amplificador d'instrumentació és un giny utilitzat en instrumentació electrònica per amplificar senyals molt febles que provenen de sensors, d'un pont de Wheatstone o d'altres convertidors de mesura. L'amplificador d'instrumentació pot modificar el seu guany de forma analògica (amb la variació d'una resistència externa) o de forma digital (programant un guany en funció d'entrades digitals). Els senyals d'entrada normalment poden tenir un mode diferencial i un mode comú. L'amplificador d'instrumentació està dissenyat obtenir un guany de l'entrada diferencial i reduir el màxim possible el mode comú. (VQP) || Un amplificador es todo dispositivo que, mediante la utilización de energía, magnifica la amplitud de un fenómeno. Aunque el término se aplica principalmente al ámbito de losamplificadores electrónicos, también existen otros tipos de amplificadores, como los mecánicos, neumáticos, e hidráulicos, como los gatos mecánicos y los boosters usados en los frenos de potencia de los automóviles. Amplificar es agrandar la intensidad de algo, por lo general sonido. También podría ser luz o magnetismo, etc. En términos particulares, "amplificador", es un aparato al que se le conecta un dispositivo de sonido y aumenta la magnitud del volumen. En música, se usan de manera obligada en las guitarras eléctricasy en los bajos, pues esas no tienen caja de resonancia, la señal se obtiene porque las cuerdas, metálicas y ferrosas, vibran sobre una cápsula electromagnética, y esa señal no es audible, pero amplificada por un amplificador suena con su sonido característicos. Mediante su interfaz se le puede agregar distintos efectos, como trémolo, distorsiones o reverb entre otros. Las radios y los televisores tienen un amplificador incorporado, que se maneja con la perilla o telecomando del volumen y permite que varie la intensidad sonora.(WKP) [200809-ESO4] [201112-ESO1] [201314-BAT1]
ANACRUSI (llm). Nota o notes que precedeixen el primer temps fort. (DIEC) || Nota o grup de notes febles que precedeix el primer accent d'un membre de frase. (GEC) || Una anacrusi és una nota o un grup de notes sense accents fort a principi d'una frase abans del primer temps fort d'aquesta frase, és a dir, abans de la primera barra de compàs d'aquesta frase. Per exemple, en un compàs de quatre temps, l'anacrusi es dóna quan la primera nota es troba al tercer o al quart temps del primer compàs. Si es troba al principi d'una peça, aquest compàs acostuma a ser incomplet, és dir, en el primer i segon temps no hi hauria silencis si no que directament no existirien ni s'escriurien en aquest primer compàs. S'ha de tenir en compte també on acaben les frases musicals. Un mateix compàs pot contenir el final d'una frase i l'inici anacrúsic d'una altra. (VQP) [201314-BAT1]
ANÀLISI MUSICAL (llm)(hm1)(hm2). Veieu RESPOSTA INTEL·LECTUAL. Fixar-nos en els elements del llenguatge musical millora la nostra percepció i comprensió de la música i augmenta el plaer que n'obtenim. L'anàlisi d'una obra musical es pot dur a terme des de molts punts de vista. El més habitual és seguir el procediment següent: a) dades de l'obra: títol, compositor, intèrpret; b) anàlisi dels elements musicals: ritme*, melodia*, timbre* i matisos*; c) context de l'obra: situació de l'obra i del compositor en el seu entorn social, cultural o històric. (TDM2) || Es diu anàlisi musical a la disciplina que estudia les diferents obres musicals, des de l'aspecte de la forma, estructura interna, tècniques de composició, o sobre la relació entre aquests aspectes i qüestions interpretatives, narratives i dramàtiques. És un camp de la teoria de la música, l'especialitat és la més recent: de fet, el seu naixement com a disciplina autònoma es remunta aproximadament a la segona meitat del segle XIX. L'anàlisi musical és variat i depèn molt dels diferents gèneres musicals que existeixen. (VQP) || +info: Fitxa d'anàlisi musical. [201314-BAT1]
ANDANTE (llm). Terme musical que indica un tempo* d'entre 76 i 108 ppm (polsos per minut), entre adagio* i modera.
Paraula italiana que es refereix a un tipus de tempos i que vol dir "velocitat mitjana" [201112-ESO1]ANTÍFONA (fmu)(hm1). Del grec antiphonê, que vol dir "que respon a") és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne. Musicalment, l'antífona és una forma anterior a la tornada musical. (VQP) [201314-BAT1]
ANTIFONAL (hm1). Estil de cant gregorià* que consisteix en que després d'una frase* musical introductòria, un cor* canta alternant-se tot el salm*. Al final es repeteix la frase musical de l'inici. (VQP) [200809-ESO4]
ANTHEM (hm1)(fmu). Forma vocal específicament anglesa, que té els equivalents llatins o germànics en el motet i la cantata d’església. (GEC) [201314-BAT1]
APAGADOR (org). Instrument que serveix per apagar llums. Ordinàriament consisteix en una peça buida de metall, de forma cònica, que, posada al cap d'una canya o d'un bastó, s'aplica damunt el ciri encès i l'apaga. (DCVB) || Peça de fusta dels cordòfons de teclat, folrada de llana, que s’adhereix a les cordes i n’apaga la vibració. (DIEC) || Cada una de les petites peces de fusta folrades que té el piano, les quals, en estar en contacte amb les cordes, n’impedeixen la vibració, mentre els dits, actuant damunt les tecles, o bé el pedal general, no les fan allunyar de llur posició habitual. (GEC) || Mecanismo del piano activado por un pedal que evita resonancias al cesar la pulsación del teclado. (HLM) || Palanca del mecanismo de los pianos que, cubierta de fieltro por uno de sus extremos, se alza cuando la tecla obliga al macillo a dar en las cuerdas y baja tan pronto como se deja de oprimir la tecla, para evitar las resonancias. (RAE) || --- (VQP) || --- WKP) [201314-BAT1]
APARELL FONADOR (org). Nom de l'aparell del sistema del cos humà capaç de produir o reproduir sons i amplificar-los. La veu humana és un instrument de vent que disposa de diferents òrgans per produir sons. El timbre* de la veu depèn de les característiques de l'aparell fonador que comprèn els òrgans de la respiració, els de la fonació i els de l'articulació. || Hi ha dos mecanismes bàsics de producció de la veu: a) la vibració de les cordes vocals, que dono lloc a "sons sonors"; b) les interrupcions (totals o parcials) en el flux d'aire que surt dels pulmons, que donen lloc als "sons sords". (VQP) || L'aparell fonador el componen tres grups d'òrgans diferenciats: a) òrgans de la repiració: tràquea, pulmons i bronquis; b) òrgans de fonació: laringe, cordes vocals i ressonadors* (nasal, bucal i faringi); c) òrgans d'articulació: paladar, llengua, dents, llavis i glotis. (VQP) [201112-ESO1]
ARC o ARQUET (org). Verga d'acer, de fusta, de banya o d'altra matèria flexible i resistent, que es vincla per l'atesament d'una corda que uneix sos extrems i que, amollant-se després, dóna impuls a una sageta o a un altre projectil semblant. (DCVB) || Vareta entre els extrems de la qual van estirades unes crins que serveixen per a fer vibrar per fricció les cordes de certs instruments musicals, com el violí*, el violoncel*, el contrabaix*, etc. (DIEC) || Vara delgada, corva o doblada en sus extremos, en los cuales se fijan algunas cerdas que sirven para herir las cuerdas de varios instrumentos de música. (RAE) || Vara -normalment aproximadament cilíndrica- de fusta de banús als extrem de la qual s'han subjectat unes cerres (...) per fer vibrar les cordes quan es freguen amb aquestes. La fricció de les cerres amb la corda de l'instrument és el que genera el so. Durant segles, en diferent cultures aquestes han estat cerres de cua de cavall. És un estri indispensable en tots els instruments de corda fregada. (...) En l'arc hi podem distingir diversos elements i parts: a) La vara de fusta de pernambuc que subjecta les cerres en la qual es troben els dos extrems que tenen noms propis: b) El taló (de fusta de banús), lloc pel qual l'intèrpret l'agafa (part negra inferior). c) La punta, que es considera la part superior de l'arquet i que en els instruments occidentals actuals acaba sempre amb una punxa que permet equilibrar-ne el pes, atès que sovint el taló és pesant, tant pels materials de construcció com pel mecanisme de tensió de les cerres que conté. d) Les cerres, són un gran nombre de pèls de cua de cavall que van de la punta al taló. (...) Les característiques de so i expressives de cada instrument requereixen un tipus d'arc també diferent. Per això hi ha arcs més prims i llargs com per exemple el del violí, o més amples i curts com el del contrabaix. També amb la nou (peça que inclou el mecanisme de tensió de la cerres, al taló) més ampla o més estreta (...). (VQP) || Accesorio utilizado para tocar instrumentos de cuerda frotada —como el violín, el violonchelo, la viola o el contrabajo— que permite que vibren sus cuerdas. El arco consta de una cinta, hecha con crines de caballo o cerdas, y de una vara estrecha, de curva suave, normalmente de madera de pernambuco (recientemente se construyen arcos de materiales compuestos, como la fibra de vidrio y la fibra de carbono) que permite, por medio de un tornillo que se aprieta o afloja, asegurar la tensión de las crines, las cuales frotan las cuerdas del instrumento para producir el sonido. (...) Dependiendo del luthier y del instrumento para el que vaya dirigido el arco, el número de cerdas varía, habiendo normalmente entre 150 y 250 cerdas. (...) (WKP) [201112-ESO1] [201314-BAT1]
ÀRIA (fmu) (hm1 i 2). Composició cantada per un sol cantant, i que generalment consta d'un recitat, un temps poc mogut i un altre més viu. (DCVB) || Melodia, amb el seu acompanyament, per a ésser cantada per una veu o més veus solistes en òperes, en oratoris, etc. (DIEC) || Melodia vocal [...] generalment acompanyada per l'orquestra* i sovint precedida i seguida per un recitatiu*, que té el seu lloc -potser el més important- en tota obra lírica (GEC) || --- (HLM) || --- (RAE) || Forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant. En temps més recents, s'usa quasi exclusivament per descriure una peça per ser cantada per una veu solista, usualment amb acompanyament orquestral i com a part d'una obra vocal (òpera, oratori, cantata, etc.). (VQP) [201213-ESO4] [201314-BAT1]
Melodia cantada per un solista vocal amb acompanyament orquestral com a part d’una obra vocal com l’òpera*, oratori* o la cantata*. [201314-BAT1]ARMADURA (llm). --- (DCVB) || --- (DDTO) || Conjunt de signes d'alteració* posats en el pentagrama*, després de la clau* que afecta les notes d'un fragment. (DIEC) || Conjunt d’accidents, col·locats immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, els quals afecten les notes escrites a continuació mentre hom no troba cap més accident o canvi d’armadura, i determinen així l’escala d’un fragment musical. (GEC) || Armadura de clave: Conjunto de alteraciones que determinan una tonalidad y que se colocan al principio del pentagrama, entre la clave y la indicación del compás. Cada armadura de clave (con un bemol, dos bemoles, etc., un sostenido, dos sostenidos, etc., o sin alteraciones). (HLM)|| --- (RAE) || Conjunt de signes d’alteració que, col·locats a l’inici d’una composició després de la clau, en determinen la tonalitat ordre de # diesis (fa, do, sol, re, la, mi, si) b bemoll (si, mi, la, re, sol, do, fa). (TELED) ||Conjunt d'alteracions* que es posen després de la clau* en un ordre establert i que serveixen per definir l'escala* utilitzada a la peça (McGH3) || Conjunt d'alteracions* que s'escriuen al principi d'una composició i que en defineixen la tonalitat*. (TDM1) || Conjunt de notes que queden alterades en una composició musical. S'indica al començament de la composició i es repeteix, a mode de recordatori, al començament de cada línia (VQP). [201112-ESO1] [201314-BAT1]
Conjunt d’alteracions (bemolls* o diesis*) que es posen a l’inici de cada pentagrama* i de cada sistema d'una composició musical. Es col·loquen just després de la clau* en un ordre determinat: sèrie de bemolls (si, mi, la, re, sol, do , fa) i de diesis (fa, do, sol, re, la, mi, si) i afecten les notes* (agudes i greus) del mateix nom al llarg de tota la composició, independentment de la seva altura. Determinen la tonalitat* de la partitura*. [201112-ESO1] [201314-BAT1]ARRANJAMENT (llm). Acció d’arranjar o d’arranjar-se; l’efecte. L’arranjament d’una biblioteca. L’arranjament d’una composició per a piano. Els dos pledejants han arribat a un arranjament. (DIEC) || Adaptació per a veus o instruments diferents dels de l’obra original. (GEC) || Un arranjament és un conjunt de modificacions a què se sotmet una composició musical. Els objectius que persegueixen aquestes modificacions o transformacions poden ser diverses; entre d'altres, la possibilitat de ser interpretada per una formació musical diferent d'aquella per a la qual l'obra havia estat composta, o perquè pugui ser tocada per intèrprets que tenen un grau de perícia tal que no els permetria de poder-la tocar tal com va ser composta, o directament per a canviar-ne la sonoritat o l'estil. (VQP) [201314-BAT1]
ARPA (org). Instrument de música format d'un arbrer i caixa, de conjunt triangular, amb cordes col·locades verticalment, que el músic toca amb les dues mans. (DCVB) || Instrument musical de corda pinçada, amb les cordes disposades dins d’un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica. (DIEC) || Instrumento de cuerdas pulsadas de antiguo origen y que ha llegado a nuestros días en varias versiones, desde arpas de concierto con pedales que alteran por separado cada una de las siete notas de la escala diatónica, hasta arpas folclóricas, diseminadas desde el Lejano y Cercano Oriente, hasta Sudamérica o el norte de Europa. A diferencia de otros instrumentos similares, las arpas siempre tienen las cuerdas dispuestas en perpendicular a la caja de resonancia. (HLM) || Instrumento musical de forma triangular, con cuerdas colocadas verticalmente y que se tocan con ambas manos. (RAE) || --- (TELED) || Instrument de corda pinçada compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior. Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un o plectre. (VQP) || Instrumento de cuerda pulsada compuesto por un marco resonante y una serie variable de cuerdas tensadas entre la sección inferior y la superior. Las cuerdas pueden ser pulsadas con los dedos o con una púa o plectro. Además del arpa clásica, usada actualmente en las orquestas, existen otros tipos, como el arpa celta, el arpa andino y el arpa paraguaya. (WKP) [201112-ESO1] [201314-BAT1]
ARPEGI (llm.)
ARS ANTIQUA (hm1) Es refereix a la música polifònica anterior al s. XIV. (VQP) [200809-ESO4]
ARS NOVA (hm1)
ARSIS (llm).
ART (soc). És el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se de camps com la música, la literatura, el cinema, l'estultura i la pintura. (VQP) || Les arts poden ser estàtiques o dinàmiques. Les arts estàtiques són les que ocupen un lloc i un espai, i que no canvien en el temps. Són les arts plàstiques: pintura, escultura i arquitectura. Les arts dinàmiques són aquelles que depen del temps i que no adquireixen el seu estat d'art fins que no s'interpreten i, per tant, no es poden apreciar sinó estàs atent el temps que duren. Són: música, dansa, poesia i cinema. Les arts són aquelles activitats o productes que fan els éssers humans en transformar diversos materials de manera creativa. És el conjunt de les habilitats creatives que, des de l'inici de la humanitat, han permès a l'home expressar la bellesa mitjançant el color, la forma, el llenguatge, els sons, el moviment... plasmant la seva producció en una obra d'art. Per això hi ha obres d'art a tots els països del món i n'hi ha hagut en totes les èpoques. Aquesta habilitat per fer coses segons certes regles i tècniques s'adquireix amb l'estudi, la pràctica i l'experiència però, fonamentalment, és una capacitat innata. [201112-ESO1]
ARTISTA (soc). Persona que fa art. (DIEC) || Persona que té per professió de representar, cantar, tocar, dansar, etc., obres teatrals, musicals, cançons, danses, etc., respectivament. (GEC) || L’artista necessita imaginació per a fer les seves obres. També, un material. En el cas de la música, aquest material són els sons (produïts per objectes sonors o per instruments). (TDM1) || Persona que dissenya, realitza, practica o treballa en una de les set arts, és a dir, que fa obres d'art*. A més d'imaginació, necessita un material o mitjà per poder plasmar i crear les seves obres. [201112-ESO1] [201516-ESO1]
ATONALITAT (hm2)(llm).
ATREZZO o atrezo. --- (DCVB) || --- (DIEC) || --- (HLM)|| Conjunto de objetos y enseres que se emplean en un escenario teatral o cinematográfico. (RAE) [201314-BAT1]
AUDICIÓ (soc). Execució publica d'un recital, d'un concert, etc. (DIEC) [201112-ESO1]
