RACE RECORDS (hm2). Discos enregistrats especialment per als negres que ajuden a difondre el jazz* i el blues* per a tot el territori nord-amercià. És l'Edat d'Or del jazz. Estimulat per tot aquest ambient es desenvolupa l'anoment estil Chicago* (McGH3) || Discos enregistrats especialment pels negres que van ajudar a difondre el jazz* i el blues* per tot el territori nordamericà. (McGH3) || El juny de 1949, Wexler va substituir la denominació "race records" (enregistraments de raça), amb connotacions racistes, per la de rhythm and blues, dins la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de blues de 12 compassos i un tipus de boogie-woogie, que més tard es convertiria en un element fonamental del rock and roll. (VQP) [200809-ESO4] [201213-ESO4]
RACISME (soc). Desigualtat de les races humanes en virtut de la qual es justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica o a la segregació social. [200809-ESo4]
RAG (hm2).
RAGTIME (hm2). Composició per a piano que deriva de la música dels esclaus a les plantacions del sud dels Estats Units. No hi ha improvització i els intèrprets són els pianistes animadors o els entertainers.(CdF) || A partir de l'any 1865 en què el president Lincoln declara l'abolició de l'esclavitud (...) la música de jazz* s'estén com una música de ball i d'entreteniment. Segons al categoria, cada local disposava d'orquestra o només d'un pianista. És en aquesta època quan apareix el ragtime, composició escrita inicialment per a piano i que interpretaven els anomenats pianistes de ragtime o enterainers*. En aquesta època encara no es parlava de jazz, sinó de ragtime music. (McGH-3) || És una composició escrita inicialment per a piano i que, per tant, NO s’improvisava*, característica de finals del segle XIX. La interpretaven els anomenats pianistes de ragtime o entertainers*. La música era formament sincopada*, que donava total independència entre ambudes mans. El nom fa referència a l’efecte que produeix aquest ritme quasi destrossat. Aquest estil va néixer als Estats Units d’Amèrica. Un del més famosos compositors i intèrprets de ragtime és Scott Joplin (1868-1917). (McGH-3) [200809-ESO4] [201213-ESO4]
RAPSÒDIA (fmu).
REGGAETON (dan). Ball llatí que ens mostra un grau de proximitat i de seducció molt més elevat que el vals. Ha sorgit de les classes humils dels barris perifèrics de Puerto Rico. En aquest ball, l'home ofereix una imatge de seguretat, li rutllen les coses, mostra anells i luxe superflu: cotxes, motos.... I elles, les parelles, són unes noies que no tenen altra cosa que oferir que no sigui el seu cos; per això és l'únic que els preocupa. El missatge prové, doncs, de classes poc instruïdes, que es queixen de la dura vida suburbial però que no poden evolucionar, on es perpetuen els papers convencionals de l'home i de la dona, on es valora ben poc la capacitat de pensar i on no hi ha cap previsió de futur, tot és present. La música reggaeton, doncs, es balla per parelles, amb moviments sexualment provocadors. Socialment s'hi han identificat els joves de tots dos sexes de les classes més desfavories dels països d'influència llatina (TDM2)
RECEPTOR (acs): Veieu OÏENT.
RECITATIU (hm1) (fmu). --- (DCVB) || Pertanyent a la recitació. (DIEC) || --- (GLDC) || Estilo de canto de ritmo libre y parecido al habla. Se intercala con las arias (más melodiosas y rítmicas) en las óperas, donde muchas veces sostiene la trama argumental. Está compuesto para una sola voz, con la orquesta o algunos instrumentos de apoyo y para hilvanar las frases musicales. (HLM) || El que consiste en cantar recitando. (RAE) || --- (TELED) || Forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat. S'utilitza habitualment en òperes, oratoris, cantates i obres similars. (VQP). [201314-BAT1]
RECOBLE (fmu). Tornada d'una cançó popular (DIEC)
REEXPOSICIÓ (fmu).
REFORMA PROTESTANT (hm1). .Veieu PROTESTANTISME. (Renaixement). Nom amb què es coneix els moviments religiosos de l’època del Renaixement que van sorgir amb la intenció de renovar l’Església Catòlica de l’Europa Occidental. El començament de la Reforma Protestant va ser la publicació de les 95 tesis de Martí Luter. La intenció era la renovació de l’església cristiana però els moviments van acabar amb l’escissió dels grups reformistes i amb l’establiment de noves branques religiones: luterarisme, calvinisme i anabaptisme.Musicalment, la Reforma Protestant va donar lloc a la forma vocal religiosa anomenada coral. [200910-ESO4]
REGISTRE (org). (tessitura). Dins l'extensió d'una veu, cadascuna de les qualitats de veu que depenen de la manera especial d'ajustar les cordes vocals. (DCVB) || La voz tiene tres registros: de pecho, de cabeza y falsete; cada uno posee características propias de color e intensidad. Una buena técnica vocal es aquella que tiende a fundir estas características y a hacer que la voz sea homogénea en toda su extensión, sin que se note el paso de un registro a otro. (DDTO) || Qualitat de veu, dins l’extensió d’una veu, que depèn de la manera especial d’ajustar les cordes vocals. Registre de cap, de pit. (DIEC) || Zona sonora d’un instrument musical amb un timbre homogeni. (DIEC) || Qualitat de veu, dins l’extensió d’una veu, que depèn de la manera especial d’ajustar les cordes vocals. (DIEC) || Extensió que comprèn normalment cadascun dels tipus de veu humana. Segons el criteri basat en l’interval d’agudesa o gravetat de la veu, hom distingeix els registres de soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton i baix. D’acord amb el timbre, el volum i la ressonància, hom parla també de registre oral, de cap i de pit. (GEC) || --- (GLDC) || Clasificación de los sonidos según su gama de frecuencias. Así, podemos diferenciar, entre sonidos graves (frecuencias más bajas) y agudos (frecuencias más altas).También se puede establecer un registro medio, en torno a los sonidos del habla humano. La división en registros es subjetiva, aunque a veces se asocia a las octavas correspondientes. También se llaman registros las distintas combinaciones tímbricas de tipos de tubos de un órgano, que se activan a través de unos tiradores especiales en la consola del instrumento. Existen otros instrumentos con registros, por ejemplo, el clave, el acordeón, etc. (HLM) || --- (RAE) || --- (TELED) || --- (VQP). [201314-BAT1]
REGULADORS (llm). Signe musical en forma d'angle que indica variacions d'intensitat creixents o decreixents (DIEC) || Signes gràfics per indicar canvis en la intensitat d'una composició [201112-ESO1]
RENAIXEMENT (hm1). Període històric que va del segle XIV al final del segle XVI i moviment cultural impulsat, a partir del segle XIV a Itàlia i després arreu d’Europa, per a la recuperació de les idees i l’art antic grecoromà (DIEC) || Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjans XV i mitjan s XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana (...) (GEC) || Compren els segles XV i XVI. Hi predomina la societat civil, que s’interessa per la natura, l’ésser humà i els descobriments. El poder està en mans de les petites corts i famílies burgeses molt influents. Es produeix la separació de l’Església en catòlics i protestants (TDM-2) || Període artístic que comprèn els segles XV (Quattrocento ) i XVI (Cinquecento). Musicalment es caracteritza pels següents trets: a) Ritme. Es fa servir el tactus*. b) Melodia: són de tipus vocal d’intervals conjunts, d’àmbit* no gaire ample i sense ritmes complicats ni intervals* difícils de cantar. c) Harmonia: totes les veus concorden harmònicament, amb les consonàncies* i dissonàncies* conduïdes de manera fluïda. d) Textura*: la majoria de peces tenen una textura polifònica, és a dir, estan escrites per dues o més veus. Segons el tractament que el compositor doni aquestes veus es crea una textura homofònica o contrapuntística (s/font) || [200910-ESO4] [201011-ESO2] [201213-ESO4]
És un període històric entre el s. XIV i el s.XVI que efecta a tots el aspectes de l’art. [201213-ESO4]REPERTORI (llm) (hm1 i 2). Conjunt de les obres musicals, teatrals, etc, que una orquestra*, una companyia o una persona té apreses i està preparada per a executar o representar (GEC) ‖ Conjunt de les obres teatrals, musicals, etc., que una companyia, un músic, un artista, tenen estudiades i estan preparats per a representar o executar (DIEC). [201213-ESO4]
REPETICIÓ (llm).
RÈQUIEM (fmu). Composició musical cantada amb text de la missa de difunts. (DIEC) || Missa de difunts, dita també missa de rèquiem, que comença amb l'introit "Requiem aeternam", i que hom celebra en ocasió de funerals, d'aniversaris i en la commemoració dels difunts (GEC). [201213-ESO4] || Missa* de difunts que s'interpreta en enterraments i funerals (TDM2).
RESOLUCIÓ (acs) (llm). Manera d’enllaçar un acord* dissonant* amb el subsegüent. La resolució d’una dissonància (DIEC) ‖ Manera de resoldre un acord (GEC) [201213-ESO4]
RESPONSORIAL (fmu) (hm1). Estil de cant gregorià* que consisteix en un o més solistes que canten els versets d’un salm mentre que les tornades són cantades per un gran cor o pels fidels que assisteixen a la cerimònia religiosa. [200809-ESO4]
RESPOSTA CORPORAL (soc). Moltes vegades, mentre escoltem música, fem petits moviments sense ser-ne gens conscients i en portem la pulsació*, però allò que realment ens fa ballar és le ritme* que, a més a més, marca l'estil de ball* (TDM2)
RESPOSTA EMOCIONAL (soc). Veieu EMOCIÓ (TDM2)
RESPOSTA INTEL·LECTUAL (soc). És quan utilitzem la nostra ment per fixar-nos en com estan treballats els diferents elements de la música en una determinada peça musical. El fet de fixar-nos en els elements del llenguatge musical ens millora la nostra percepció i comprensió de la música i augmenta el plaer que n'obtenim (TDM2) || Veieu ANÀLISIS MUSICA.
RESSONADOR (org). Objecte que presenta una cavitat que serveix per a intensificar i modular un determinat so (DIEC) [201112-ESO1] || Veieu, també APARELL FONADOR.
RICERCARE (fmu) (hm1). És un tipus de composició instrumental de textura* polifònica* que pertany al renaixement*. La paraula “ricercare” significa buscar, investigar. Neix de la imitació de les formes vocals. [200910-ESO4]
RIFF (hm2) (llm). Figura melòdica-rítmica de la gent africana que va passar al jazz*. Consisteix en fragments o frases rítmico-melòdiques curtes de dos a quatre compassos* repetit de manera insistent i incisiva. Segueixen l’esquema de pregunta i resposta de la música africana i amb pulsacions* de quatre temps. (McGH-3) [200809-ESO4] ||Figura rítmica i melòdica pròpia del folklore africà, i que ha passat al jazz*. Basats en l’esquema de diàleg entre el solista i el cor, els riffs són objecte de repeticions, com els ostinati típics de la música africana. (GEC) [201213-ESO4].
RIPIENO (hm1) Veieu tutti*, concert* i concertino*.
RITARDANDO (llm). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || És una paraula italiana que en l’àmbit musical significa que en el moment que s’indica a la partitura, la melodia i el ritme han de tocar-se més lents. (DIEC) || En una partitura, indicació (en italià ritardando, que hom abreuja rit) de retardar el ritme d’interpretació. (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) || --- (RAE) || ---(TELED) || Expressió italiana, que traduïda literalment, vol dir "endarrerint". Aquesta indicació es refereix a la progressiva pèrdua de velocitat en la interpretació d'una obra. (VQP). [201112-ESO1] [201213-ESO4] [201314-BAT1]
És un tipus de moviment*. És una paraula italiana que vol dir "cada vegada més lent" i que s'utilitza per indicar un canvi en la velocitat de la pulsació en una part d'una composició musical. [201112-ESO1]RITME (llm). (veieu Elements de la música) || Proporció de temps entre diversos sons, moviments o actes repetits. (DCVB) || --- (DDTO) || Proporció de temps entre diversos moviments, sons, fenòmens o actes repetits. En una successió de sons, síl·labes, batecs, etc., manera de succeir-se i d’alternar forts i febles, llargs i breus, especialment que es produeix periòdicament en una frase musical, en un vers, en un batement, etc. Ritme dactílic. El ritme d’una dansa. Ritme de la prosa. Ritme poètic. (DIEC) || Moviment que hom imprimeix a la música, de la qual és un element essencial. Consisteix en l’alternació de sons forts i febles, llargs i breus en una successió de sons i sorgeix de l’autodesenvolupament de la frase musical. (GEC) || --- (GLDC) || Uno de los elementos básicos de la música. Si bien no se trata de un fenómeno exclusivamente musical o sonoro (el ritmo está presente en la naturaleza en los ciclos diarios, lunares, solares, anuales, de las estaciones, etc.), es la base mínima de ese mundo, junto al sonido estable (un fenómeno acústico también relacionado con el ritmo a que vibran los objetos). En música se entiende el ritmo como una parcelación más o menos uniforme del tiempo, basado en un pulso habitualmente regular que condiciona la relación que establece con la motricidad (la danza) y el cuerpo (la salud). El tiempo se organiza en patrones rítmicos que se repiten y evolucionan, y que marcan la dimensión temporal de la música. (HLM) || Element de la música que resulta de combinar les durades* dels sons*. En una partitura s'expressa mitjançant les figures* i els silencis ordenats en compassos* (McGH3) || Proporción guardada entre el tiempo de un movimiento y el de otro diferente. (RAE) || Combinació d'accents i de sons més curts i més llargs, agrupats en frases* que tenen sentit musical (TELED) || Paràmetre que determina la durada del so i el silenci entre un so i un altre (VQP). [201112-ESO1] [201314-BAT1]
RITORNELLO (fmu) (hm1). Al segle XIV, secció separada de la caccia i el madrigal*, sovint amb un canvi de ritme, i que correspon a un text també diferenciat.(GEC) [201213-ESO4]
ROCK o Rock & Roll o rock'n roll (hm2).
RODA DE BLUES (llm) (hm2). Estructura particular d'acords* d'un tipus de música anomenat blues*. Els acords que formen la roda de blues són els corresponents a les notes* primera (tònia, T), quarta (subdominant, SD) i cinquena (dominant, D) de l'escala*. Molt sovint es fan servir acords formats que quatre notes, anomenats acords de sèptima (McGH3)
RODONA (llm). Figura de nota musical que representa la unitat de temps en la notació actual. Equival a dues blanques* (blanca), quatre negres* (negra), etc, i la seva durada equival a un compàs* de 4/4.(GEC) || La rodona és el símbol utilitzat per indicar en escriptura musical una nota so amb una duració de temps que equival a dues blanques*. Es representa amb un cercle lleugerament ovalat amb interior blanc, sense cap línia ni adorn. El seu silenci* equivalent és el "silenci de rodona", que significa que durant el temps equivalent a la rodona no s'efectua cap so.(VQP) [201213-ESO4]
És una figura musical que dura 4 temps. És de forma ovalada sense pals i blanca per dintre. [201213-ESO4]ROMÀNIC (hm1). Relatiu o pertanyent a l’art, a l’estil arquitectònic, desenvolupat en diversos països de l’Europa occidental entre el preromànic i el gòtic.(...) Art romànic.(DIEC) || [estil artístic], del s. X al segle XI. (TDM2) || L’ordre religiós de Cluny difon l’estil romànic arreu d’eurepa. Cluny es troba a França. L’estil té origen Francès igual que el gòtic. Esticls: pintura, escriptura, arquitectura.(LLC) || Es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi. (...) (VQP) [201011-ESO2]
ROMANTICISME (hm1). El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.(VQP) || Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del s. XVIII i durant el s. XIX, s'estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i de la vida. (GEC) || Comprèn el segle XIX. Impera la burgesia, i la música orquestral que s’interpreta a les sales de concert per a un públic mes massiu. La musica és una expressió dels sentiments emocions i distreu. Les obres instrumentals són llargues, les simfonies* i concerts* es mantenen però són molt llargs i densos, i els compositors continuen amb les formes presentades al Classicisme*.(TDM4) [201213-ESO4]
RONDÓ (fm). És una forma musical que es basa en l'alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit.(VQP) [201112-ESO1] || Peça musical de moviment* viu amb dues o més represes del motiu principal. (IEC) || Forma musical: A-B-A-C-A-D-A (TDM4) || [201213-ESO4]
RUBATO (hm1).
RYTHM & BLUES (hm2). És una barreja de jazz*, gospel* i blues*. El nom va ser invenció de Jerry Wexlter, en un article per a la revista Billboard.
