Fonts documentals: (DCVB) || (DDTO) || (DIEC) || (GEC) || (GLDC) || (HLM) || (NMVG) || (RAE) || (TDM1) || (TDM2) || (TDM4) || (TELED) || (VQP-VPM) || (VQP-VTM) || (WKP-WTM) ||
D (llm).
DA CAPO A FINE o D.C. (llm). Expressió italiana que vol dir des del principi fins al final. Quan en una partitura es troben les inicials D.C. vol dir que s'ha de tornar a començar l'obra i interpretar-la fins a trobar la paraula "Fine" (o Fi). (McGH3)
DANSA (dan). (Edat mitjana i Renaixement). Alta dansa: tipus de dansa de ritme ternari en la qual es feien salts i cabrioles diverses. Baixa dansa: tipus de danses de ritme binari formades per repeticions de quatre, vuit o setze compassos. En aquest tipus de dansa, a diferència de l’alta dansa, els balladors quasi no aixequen els peus de terra. [200912-ESO4]
DECIBEL (acs).
DIAPASÓ (acs) (org).
DIDJERIDU (org).
DIESI o sostingut* (llm). Veieu Alteració*. Signe musical que indica que la nota afectada s'ha de pujar un semitò. (DCVB) || --- (DDTO) || Puja un semitó l'altura de la nota (DIEC) || || Terme grec que designa l’interval més petit del gènere enharmònic de valor semblant al quart de to. (GEC)|| --- (GLDC)||Signo de alteración cromática, que eleva a la nota que precede en la partitura en un semitono. También existen dobles sostenidos, que elevan a la nota correspondiente en tres semitonos. (HLM)|| --- (RAE)||Puja un semitó l'altura de la nota* (McGH3)|| *# Signe que col.locat al davant de qualsevol nota li puja un semitò. (TELED)|| És l'alteració que fa que l'afinació o altura de la nota a la qual afecta pugi un semitò (és a dir, mig to). El conveni usual és que el sostingut afecta a totes les notes del mateix nom i altura fins al final del compàs, tret del cas que aparegui una altra alteració .(VQP) [201314-BAT1]
És un tipus d’alteració que es pot col·locar al principi de la partitura (armadura) o davant de qualsevol nota (alteració accidental). Serveix per pujar mig to l’atura de la nota que el porta. [201314-BAT1, ngiova]DIFERÈNCIES (fmu). Veieu VARIACIONS || A Espanya, durant el Renaixement, les variacions s'anomenaven diferències o glosses. (McGH3)
DILETTANTI (soc). (veieu AMATEUR)
DIMINUENDO (llm). Indica que s'ha de reduir gradualment la intensitat del so (DIEC) || Paraula italiana que s'utilitza per indicar una disminució gradual d'intensitat en una composició musical. [201112-ESO1]
DINÀMICA (llm). (Veieu Elements de la música) || --- (DCVB) || --- (DDTO) || En música, la dinàmica es refereix a la gradacions de la intensitat* de la música (DIEC)|| Diferència de grau gairebé insensible que distingeix una cosa d’una altra de molt pròxima. (DIEC) || ---(GLDC) || Plan general de las intensidades de ejecución que varían o no a lo largo de una obra. Son ejemplos de términos de la dinámica musical forte, piano, pianísimo, etc. (HLM) || --- (RAE)|| --- (TELED) ||Gradacions de la intensitat del so musical. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica (gradacions de la intensitat de la música, començant des d'un so molt fluix o intens, fins a un so molt fort. (VQP) [201112-ESO1] [201314-BAT1]
DIRECTOR D'ORQUESTRA (org). Persona que dirigeix una orquestra* (TDM1) || S'encarrega d'estudiar la partitura* i assajar-la amb les músics; els conjunta i remarca els aspectes que ha escrit el compositor*, i la dirigeix davant del públic. Actua com a pont entre el compositor i els músics de l'orquestra (TDM1) || Són deures del director d'orquestra portar el tempo*, indicar l'entrada de cada instrument, marcar els accents* dinàmics i agògics, i dur a terme qualsevol altra cosa (VQP) || Coordina els diferents instruments que componen l'orquestra. (VQP) [201112-ESO1]
DISCANTUS (fmus) (hm1). És una forma de música medieval en la que un cantant canta una melodia fixa (melodia gregoriana*) i altres l’acompanyen amb improvisacions*. [200910-ESO4]
DISSENY MELÒDIC. (fmu) --- (DCVB) || --- (DDTO) || per graus conjunts. || --- (DIEC) || --- (GEC) || --- (HLM) || --- (GLDC) || --- (RAE) || *Dibuix melòdic o rítmic sobre el que s’insisteix al llarg d’una peça. (TELED) ||--- (VQP) [201314-BAT1]
DISSONÀNCIA (acs). Sensació [auditiva] poc agradable o directament desagradable que, segons l’harmonia i el contrapunt tradicionals, produeix la simultaneïtat de determinats sons que es troben a una determinada distància. (VQP) || Qualitat d'alguns intervals o acords que produeixen un efecte subjectiu d'insatisfacció auditiva. (GEC) [201213-ESO4]
DISSONANT (acs). Veieu dissonància*. El contrari de consonància. Combinació de sons desagradables a cau d'orella, encara que aquesta sigui una valoració subjectiva que ha anat variant al llarg de la història de la música (HML) [201213-ESO4]
D.C. o DA CAPO A FINE. (llm). Expressió italiana que vol dir des del principi fins al final. Quan en una partitura es troben les inicials D.C. vol dir que s'ha de tornar a començar l'obra i interpretar-la fins a trobar la paraula "Fine" (o Fi). (McGH3)
DJEMBÉ (org).
DIVISI (llm).
DIXIELAND (org).(hm2). Tot i que els nord-americans anomene Dixieland (terra de Dixie) els estats situals al sud, on es troba Nova Orleans, la Dixieland music designa les imitacions de l'estil Nova Orleans* que feien els blancs. Això es deu a que la promera orquestra que va enregistrar música de jazz va ser la Original Dixieland Jazz Band, una orquestra de joves blancs, l'any 1917. A més a més, a prtir dels anys 50 aquest gènere va ser practicat sobretot per músics blancs. (McGH3)|| Vol dir “terra de Dixie”, que és el nom que es donava al territori de Lousiana i musicalment es refereix a l’estil tradicional de Nova Orleans (Lousiana) que feien les orquestres d’instrumetistes blancs a imitació de la música dels afroamericans d’aquesta ciutat. Normalment estaven formades de sis o nou músics dels que predominaven els grups de metall. A la secció rítmica hi havia: piano, guitarra o banjo*, tuba*, contrabaix i bateria*, i a la secció melòdica: trompeta*, clarinet* i trombó*. La primera orquestra que va enregistrar música de jazz va ser la Original Dixie Jazz Band (+info: audició) formada per músics blancs. (McGH-3] +info: audició [200809-ESO4]
DOBLE BARRA (llm).
DODECAFONISME (hm2).
DOMINANT (llm). Cinquena conta d'una escala* (McGH3)
DOS o DOSOS (dan). S'anomenen així dos passos o punts [d'una sardana] equivalents a dos compassos (Generalitat de Catalunya. Símbols de Catalunya. Fitxes, 1996)
DUET (llm). --- (DIEC) || Composición para dos instrumentos o voces. (HLM) || --- (GLDC) || --- (TELED) || Composición para dos ejecutantes, instrumentales o vocales. (RAE) || Composició o un fragment d'una composició més llarga, per a dos intèrprets, hi pot haver un acompanyament confiat a un o més executants. Bàsicament es tracta de diferències entre la música vocal i la música instrumental. (VQP) || | [201314, BAT1]
Composició musical per a dos intèrprets vocals o instrumentals en la què hi pot haver un acompanyament instrumental. [201314, BAT1]DUR (llm).
DURADA 1. (acs) Una de les quatre qualitats del so. || Qualitat del so* que expressa si els sons són llargs o curts (McGH3) || 2. (llm) Temps que dura cada figura musical (TELED) [201112-ESO1]
