Pàgines

Translate

OBSERVACIONS
1. Les paraules d'una definició que porten un asterisc (*) són termes musicals que estan explicats en aquest diccionari en el lloc corresponent.
2. Les paraules en vermell contenen les definicions dels diccionaris en línia ressenyats i recullen la que han elaborat els alumnes.

B

Fonts documentals: (DCVB) || (DDTO) || (DIEC) || (GEC) || (GLDC) || (HLM) || (NMVG) || (RAE) || (TDM1) || (TDM2) || (TDM4) || (TELED) || (VQP-VPM) || (VQP-VTM) || (WKP-WTM) ||


B (llm). La segona lletra de l'alfabet, que representa un so bilabial oclusiu sonor quan és inicial o va darrere consonant oclusiva o nasal. (DCVB) || Segon element de la notació alfabètica en lletres llatines que correspon actualment al si bemoll a Alemanya, on el si natural és representat per la H, o al si natural als països anglòfons. (DIEC) || La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa). (VQP) || Si en notación latina o B en notación anglosajona, es el nombre de la septima y última nota musi de la escala diatónica de do mayor. (WKP) [201314-BAT1]

BAIX. 1. (org). Instrument destinat a executar un baix (viola, violoncel, contrabaix); cadascun dels sons més greus d’un instrument; dit que l’instrument més greu d’una familia (GEC) || Instrument semblant a la guitarra* amb sons més greus || Part més greu d’una composició musical (instrument o vocal) (GEC) || 2. (llm) So que es produeix amb vibracions lentes. (DCVB) || Línia melòdica més greu* d’un instrument que serveix com a base de l’harmonia* [201213-ESO4] [201314-BAT1]

BAIX ALBERTI (hm1)(fmu). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Acompanyament format per grups de quatre notes que constitueixen acords arpegiats d’un mateix dibuix melòdic, del qual varien els intervals segons l’acord (per exemple: do-sol-mi-sol, re-sol-fa-sol, etc) (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || --- (TELED) || El baix Alberti és una forma d'acompanyament musical pròpia del piano i altres instrument de teclat molt utilitzada durant el classicisme. (VQP) || El bajo Alberti es un tipo particular de acompañamiento en música, frecuentemente usado en el clasicismo. Fue llamado así debido a Domenico Alberti, quien lo usó extensivamente, si bien no fue el primero que lo hizo. El bajo Alberti es un tipo de acompañamiento con un acorde quebrado o arpegiado, donde las notas del acorde se suceden en el orden grave-agudo-medio-agudo; luego se repite el mismo patrón. (WKP) [201314-BAT1]

BAIX CONTINU o CONTINU (hm1)(llm). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Part instrumental greu* mantinguda sense interrupció al llarg d’una peça musical (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || --- (TELED) || Acompanyament musical utilitzat gairebé en tots els gèneres durant l'època barroca. El baix continu, com el seu nom implica, es toca de forma contínua al llarg d'una peça i proporciona l'estructura harmònica de la música, complementant la melodia. La distribució d'instruments que s'encarreguen de la part del baix continu acostuma a deixar-se a la llibertat dels intèrprets i pot variar molt (VKP) || El bajo continuo es una técnica de composición y ejecución propia y esencial del período barroco, que por ello suele ser denominado época del bajo continuo. Al emplear esta técnica, el compositor crea la voz de bajo pero no especifica el contrapunto o los acordes del ripieno, que deja a cargo del o los intérpretes. El bajo continuo puede contener "cifras" para guiar al ejecutante, origen del término bajo cifrado. (WQP) [201213-ESO4] [201314-BAT1]

BAIX ELÈCTRIC (org). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || --- (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || --- (TELED) || Té quatre cordes, més gruixudes que la guitarra*, el pal més llarg i el cos lleugerament més gran, però funciona igual que la guitarra elèctrica* (TDM1) ||El baix elèctric és un instrument de corda, electròfon, similar a la guitarra elèctrica però més gros i amb un so més greu. (VQP) || El bajo eléctrico, llamado sencillamente bajo,1 es un instrumento musical de la familia de los cordófonos, similar en apariencia y construcción a la guitarra eléctrica, pero con un cuerpo de mayores dimensiones, un mástil de mayor longitud y escala y, normalmente, cuatro cuerdas afinadas según la afinación estándar del contrabajo.(WKP) [201112-ESO1] [201314-BAT1]

BAIX OBSTINAT o OBSTINAT (llm). Veieu OBSTINAT. --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Motiu melòdic que es va repetint sempre igual en el baix, mentre les parts superiors desenvolupen una sèrie de variacions o, a vegades, una melodia contínua.(GEC) || --- (GLDC) || Acompanyament harmònic en què es va repetint una seqüència d'acords* sobre una línia de baix (McGH3) ||--- (RAE) || --- (TELED) || (VQP) [201213-ESO4] [201314-BAT1]

BAIX XIFRAT (hm1)(llm). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Part greu d’una composició musical, destinada a un instrument d’harmonia i que l’autor ha proveït de xifres i d’alteracions indicatives de l’harmonia, amb vista a la realització més fàcil d’un acompanyament i a una interpretació més fidel del seu pensament. (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || --- (TELED) || --- (VQP) || --- (WKP) [201314-BAT1]

BALADA (fmu). Cançó per ballar. (DCVB) || --- (DDTO) || Composició poètica de l’antiga poesia lírica provençal, italiana, etc. (DIEC) || Gènere literari i musical d'origen popular propi de l'antiga poesia lírica provençal, francesa, italiana, etc. (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || --- (TELED) || La balada és un gènere trobadoresc. Si ens centrem en criteris de versificació, on sols es tenen en compte els aspectes mètrics i no la frascanspansa, la literatura trobadoresca es pot dividir en balada i dansa.(VQP) || La balada es una forma de expresar el canto cortesano del final de la Edad Media en Europa, que aparece en el siglo XIV. La poesía es disociada de la música, pero la musicalidad es creada en la escritura misma del poema. (WKP) [200809-ESO2]  [201314-BAT1]
Poema i cançó que narra una història, una llegenda o tradicions. Es divideix en estrofes i sovint té una tornada. [200809-ESO2] 
BALALAICA (org). --- (DCVB) || --- (DDTO) || Cordòfon amb mànec de cordes pinçades, de caixa de ressonància triangular, molt popular a Rússia. (DIEC) || Instrument de cordes pinçades, de caixa de ressonància triangular, molt popular a Rússia. (GEC) || (GLDC) || Instrumento folclórico ruso. Especie de guitarra de caja triangular y tres cuerdas que se toca con una púa. (HLM) || Instrumento musical parecido a la guitarra, pero con caja de forma triangular, de uso popular en Rusia. (RAE) || --- (TELED) || La balalaica (en rus: балала́йка) és un instrument de corda pinçada originari de Rússia. Pertany a la família del llaüt i es caracteritza pel seu cos triangular, quasi pla, amb una petita boca de ressonància prop del vèrtex superior de la tapa, un coll llarg i estret, i tres cordes (sis en alguna variant) de metall o tripa. Es construeix en diverses mides; a les de to més agut es polsen les cordes amb els dits, a les de to més greu amb un plectre i a les de tessitura intermèdia, indistintament d'una manera o de l'altra. En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup (...) dels llaüts amb caixa en forma de bol. (VKP) || Balalaica o balalaika es un instrumento musical ruso, quizás el más popular del país. Se trata de un laúd de tres cuerdas metálicas que se caracteriza por su caja de forma triangular, casi plano, con una pequeña abertura de resonancia cerca del vértice superior de la tapa y con un mástil largo y estrecho... Las primeras balalaicas construidas en Rusia datan del año 1715, se tiene conocimiento de que antes de esa fecha ya existían, tenían cuerdas de tripa de animal y se ataban al cuello de modo que pudieran ser ajustadas por el músico a voluntad. Originalmente, se ejecutaba en solitario para acompañar canciones y bailes. (...) Se construye en siete tamaños, desde el más alto de los tonos, al más bajo (desde el más pequeño "piccolo" al octabajo). Dos de las cuerdas de la balalaica se afinan al unísono y la tercera a una distancia de cuarta. Las tapas se construyen con madera de abeto o pino. Se construyen además con seis cuerdas prima (con tres series de cursos de doble), son comunes y populares, sobre todo en Ucrania. (WKP) || +info: cançó "La balalaica" (canon), trad. russa. [201314-BAT1]

BALL (dan).  (DCVB) || --- (DDTO) || Acció de ballar. Li agrada molt el ball. (DIEC) || Seguit de passos, de salts, de gests o de posicions ordenats d'acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió. (GEC) || --- (GLDC) || Ejecutar movimientos acompasados con el cuerpo, brazos y pies (RAE) || --- (TELED) || Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat. Exemple de ball són el vals, tango, i la sardana (VKP) || La danza o el baile es una forma de arte en donde se utiliza el movimiento del cuerpo, usualmente con música, como una forma de expresión, de interacción social, con fines de entretenimiento, artísticos o religiosos. (WQP) [201314-BAT1]

BALLET (dan). Espectacle teatral consistent en exhibicions de danses artístiques. Ball curt i senzill. Es el nom d'una dansa popular que ballen a Campdevànol, Camprodon, el Vallespir i la Cerdanya francesa. (DCVB) || --- (DDTO) || Dansa escènica amb passos, salts i figures executats per ballarins segons un ordre establert. (DIEC) || Dansa escènica molt evolucionada i estructurada que s'harmonitza amb els ritmes d'obres orquestrals, escrites o no d'una manera expressa amb aquesta finalitat, i amb l'espectacle plàstic de la decoració pictòrica. (GEC) || --- (GLDC) || Tipo de danza destinada a ser representada en un escenario, como espectáculo y con complemento de decorados y vestuarios especiales. Dispone siempre de una coreografía. (HLM) || Danza clásica de conjunto, representada sobre un escenario. (RAE) || --- (TELED) || Peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa. També és el nom popular amb què es coneix la dansa clàssica en general i les seves coreografies. (VQP) || El ballet (del italiano balletto, diminutivo de ballo; en español baile), danza académica o danza clásica, es una forma concreta de danza y también el nombre de la técnica correspondiente. Según las épocas, los países o las corrientes y el espectáculo, esta expresión artística puede incluir: danza, mímica, y teatro (de orquesta y coral), personas y maquinaria. (WKP) || [201314-BAT1]
1. (dans) Espectacle artístic escènic en què s’utilitza el cos dels intèrprets (ballarins) mitjançant passos, salts i figures formant coreografies. També s’anomena “dansa clàssica”.
2. (fmus) Composició musical destinada a acompanyar espectacles de dansa que també es pot tocar sense la representació corporal. [201314-BAT1] 
BALLET DE COUR (hm2) (dan). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Diversió cortesana, barreja de cant i de dansa, de diàlegs i de música instrumental, en forma d’espectacle d’acció dramàtica continuada, en la qual intervenien nobles i reis i que estigué de moda a França als ss XVI i XVII. (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || --- (TELED) || Diversió cortesana, barreja de cant i de dansa, de diàlegs i de música instrumental, en forma d’espectacle d’acció dramàtica continuada, en la qual intervenien nobles i reis i que estigué de moda a França als ss XVI i XVII. (VQP) [201314-BAT1]

BALL DE SALÓ (dan). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || --- (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || --- (TELED) || Els balls de saló són un conjunt de balls diferents que es ballen en parella, de manera coordinada i seguint el ritme de la música, que en principi sol ser d'orquestra. Al seu origen eren balls populars lúdics sense cap coreografia preestablerta i que s'aprenien als balls mateixos, de la mateixa manera que ara, per exemple, hom aprèn a ballar a les discoteques. Actualment s'aprenen sobretot en acadèmies i hi ha competicions de balls de saló que s'organitzen com les esportives, amb federacions nacionals i internacionals. (VQP) || Los bailes de salón (inglés: Ballroom dance) son aquellos que baila una pareja (WKP) [201314-BAT1]

BANDA  1. (org). Conjunt de músics que toquen instruments de buf i de percussió. (DCVB) || Conjunt de músics d'instruments de vent i percussió, que poden tocar caminant: una banda militar. La banda municipal. Una banda de cornetes, de tambors. (DIEC) || --- (DDTO) || Hi ha diferents tipus de bandes, i cada tipus toca uns instruments diferents: banda de jazz, banda militar, banda de rock. || Antigament (s. XVII), conjunt instrumental de corda i arc. Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix. (GEC) || Grupo instrumental formado especialmente por instrumentos de viento (maderas y metales) y percusión, aunque suele incorporar el contrabajo. En España son muy populares las bandas de los pueblos de la costa de Levante y Valencia, mientras que en otros países, como los Estados Unidos, es más habitual verlas representando a universidades y otras instituciones. (HLM) || Conjunt de músics d'instruments de vent i percussió (VQP) (VPM) || 2. (acs). Franja d'una cinta cinematogràfica o de vídeo que té el so enregistrat (DIEC). [201112-ESO1] [201213-ESO4] [201314-BAT1]

BANDA DE JAZZ (org) (hm2).

BANDA SONORA ORIGINAL o BSO o Soundtrack. Veieu BSO. --- (DCVB) || --- (DDTO) || Música d’una pel·lícula. (DIEC) || --- (GEC) || Figuradamente es el conjunto de sonidos del film: Voz, música, efectos sonoros y silencio. (GLDC) || Grupo instrumental formado especialmente por instrumentos de viento (maderas y metales) y percusión, aunque suele incorporar el contrabajo. En España son muy populares las bandas de los pueblos de la costa de Levante y Valencia, mientras que en otros países, como los Estados Unidos, es más habitual verlas representando a universidades y otras instituciones. (HLM) || Franja de una película (RAE) || --- (TELED) || És el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel·lícula (VQP) || Desde un punto de vista musical, se entiende como banda sonora aquella música tanto vocal como instrumental compuesta expresamente para una película, cumpliendo con la función de potenciar aquellas emociones que las imágenes por sí solas no son capaces de expresar. (WKP) [201314-BAT1]

BANDONEÓ (org). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Instrument musical de vent de la família de les harmòniques, variant de l'acordió, de forma rectangular i proveït de botons en ambdós costats.(GEC) || --- (GLDC) || Variedad de acordeón, de forma hexagonal y escala cromática, muy popular en la Argentina. (RAE) || --- (TELED) || El bandoneó és un instrument de vent de teclat, inventat el 1846 per Heinrich Band de Krefeld. En l'actualitat s'utilitza sovint a lamúsica popular de l'Argentina, país el qual ha universalitzat el bandoneó com a instrument destacat del tango, i també a la música popular dels Balcans. (VKP) || El bandoneón es un instrumento musical de viento, libre (o de lengüetas libres) a fuelle, pariente de la concertina (en alemán Konzertina), de forma rectangular y sección cuadrada y timbre particular. Su nombre original en alemán (WQP) [201314-BAT1]

BANDÚRRIA (org). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Instrument de cordes pinçades de la família del llaüt, de dimensions reduïdes, molt comú en la música popular hispànica. (GEC) || --- (GLDC) || Instrumento musical de cuerda compuesto por una caja de resonancia en forma aovada, un mástil corto con trastes y seis cuerdas dobles que se hacen sonar con púa. (RAE) || --- (TELED) || Pertany a una de les famílies d'instruments pinçats, polsats, de pua o plectre. (VKP) || Instrumento de cuerda pulsada y pertenece a la familia del laúd español, no del laúd del Norte de Europa. (WQP) [201314-BAT1]

BANJO (org). --- (DCVB) || --- (DDTO) || Instrument músic de corda que té el mànec llarg, semblant al d’una guitarra, i la taula harmònica amb una membrana de pell, amb cinc cordes que es toquen amb els dits o amb un plectre. (DIEC) || Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor. (GEC) || --- (GLDC)|| Especie de guitarra afronorteamericana que tiene de 5 a 9 cuerdas y mástil largo, que se utiliza en la música campesina de Estados Unidos y en la sección rítmica del estilo de jazz New Orleans. (HLM) || Instrument de corda pinçada. Pot tenir 4, 5 6 o 9 cordes. Té el mànec llarg (com la guitarra*). La caixa de ressonància és circular i la tapa harmònica està recoberta de pell (com el pandero). Als inicis del jazz formava part de la secció rítmica dels grups instrumentals (veieu DIXIELAND) [McGH-3] || --- (RAE) || --- (TELED) || Instrument musical, cordòfon de cinc o quatre cordes, constituït per un cèrcol o anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una mena de plàstic o pell tensat, a manera de la tapa de la guitarra i un mànec (VQP)(VPM). || Instrumento musical de 4, 5, 6 (banjo guitarra) ó 10 cuerdas, constituido por un aro o anillo de madera circular de unos 35 cm de diámetro cubierto por un "parche" de plástico o piel a modo de tapa de guitarra (WKP) ||  +info 1: foto. || +info 2: so (vídeo). [200809-ESO2] [201213-ESO4] [201314-BAT1]
Instrument cordòfon de la subfamília de corda pinçada. Està format per cordes (entre 4 i 9), un claviller, una caixa de ressonància circular amb la tapa harmònica coberta amb plàstic o pell tensada, un pont i un mànec llarg amb trasts. D'origen afroamercià, s'utilitzava en la música camperola dels EEUU o folk. [201213-ESO4]
BAQUETA (org). --- (DCVB) || --- (DDTO) || Vareta que s’utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons. (DIEC) || Vareta que duu una petita bola a la punta, amb la qual hom fa sonar alguns instruments de percussió, com les timbales i els xilòfons. (GEC) || --- (GLDC) || --- (RAE) || --- (TELED) || Una baqueta o broqueta és un pal amb mànec de fusta o canya que en el seu extrem té una bola o superfície. Aquest extrem pot estar fet de molts materials diferents i és la que realment percudeix l'instrument de percussió directament. Lesbaquetes s'usen en percussió, música. (VQP) || Las baquetas o mazas son varas de madera, y con la punta redondeada o acolchada, si bien algunos instrumentos presentan variacions especiales. Se utilizan en los instrumentos de percusión.(WKP) [201314-BAT1]

BARCAROLA (hm1)(fmu).

BARD (hm1).

BARÍTON (org). 

BARRA DE COMPÀS (llm).

BARROC (hm1).  El Barroc es va desenvolupar entre el 1600 i el 1750, època d'esplendor per a les grans monarquies i de pobresa a causa de les desigualtats socials... (TDM4) || Estil artístic que es desenvolupà a Europa durant el període comprès entre el Renaixement i el Neoclàssic (...). (GEC) || Va sorgir a principis del segle XVII, després del Concicli de Trento (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa (...) La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del s. XVIII. (VKP) [201213-ESO4]

BATALL (org).

BATERIA (org). Instrument de percussió compost que consta generalment d'un o diversos tambors petits, d'un tambor gros que es fa sonar amb un pedal i d'uns platerets (DIEC). || Grup d'instruments de percussió en una orquestra, una banda o un conjunt, especialment aquell que és tocat per un sol músic en un conjunt de jazz. (GEC) || Conjunt d’instruments de percussió* idiòfons* i membranòfons* que els toca un mateix músic. Està format per: tambors, bombo*, plats* i altres. És l’instrument més famós nascut amb el jazz*. Segons sembla, la idea d’ajuntar-los per ser tocats per un sol instrumentista es remunta a les orquestres del s. XIX. La invenció del pedal per tocar el bombo s’atribueix al bateria Dee Dee. (McGH-3) || Instrument format per diversos instruments de percussió, tant de membrana com de metall: bombo*, caixa*, xarles*, goliat*, timbals* i plats* (TDM1) || Conjunt d'instrument de percussió que, tot i tenir diferents característiques, són tocats per un sol intèrpret (VQP) ||  Conjunt d'instruments de percussió que és tocat per un sol instrumentista (VQP)(VPM) || La partitura* de la bateria s'escriu en un únic pentagrama, cada instrument en un lloc diferent. Juntament amb el baix, fa la base rítmica en un conjunt musical. [200809-ESO4] [201112-ESO1] [201213-ESO4]
Conjunt d’instruments de percussió membranòfons (bombo, caixa, timbal, goliat...) i idiòfons (plats, charles i plat de crash) que els toca un sol instrumentista amb dues baquetes*, una escombreta i, en el cas del bombo, amb un pedal que acciona una maça. Els seus orígens es remunten a les orquestres de jazz del s. XIX i s'utilitza en orquestres, bandes i conjunt. Abans, aquest conjunt d'instruments els tocaven diferents músics en les desfilades. La seva funció és marcar el ritme de les cançons  [201213-ESO4] 
BATUTA (org).

BE-BOP (hm2). Estil de jazz* aparegut a Nova York vers el 1942, també anomenat bebop o rebop. Els seus músics, boppers, intentaren una ruptura, no tan sols musical, sinó també ideològica (en qüestions racials i polítiques), amb les generacions anteriors. Les seves característiques són l'abandó de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques. Vers el 1950 el bop donà naixement al moviment anomenat cool. (GEC) || Com a rebuig de la comercialitat del Swing, s'inicia cap a la meitat de la dècada dels 40 un moviment anomenat be-bop que buscava noves sonoritats i noves harmonies. (McGH3) || Estil de música de jazz* que va sorgir als anys 40 com a rebuig del swing* i de la seva comercialització. Va néixer a la ciutat de Nova York vers el 1942. Es buscava noves sonoritats i noves harmonies; el temps era molt ràpid. Deixa de banda la regularitat de fons de la bateria* i la converteix en un instrument autònom dins del conjunt. El batec bàsic del jazz despareix. Dóna molta importància al virtuosime* dels instrumentistes i és una música que no estava pensada per ballar. Els instruments toquen les frases a una velocitat tan ràpida que elimina qualsevol comparació amb la veu negra. Un dels seus iniciadors va ser el saxofonista Charlie Parker “Bird”. (McGH-3) || Estil de jazz caracteritzat per tempos* ràpids i una improvisació* basada més en l'estructura harmònica que no en la melodia*. Va ser desenvolupat a principis i a mitjan dels anys quaranta del segle XX. El Hard bop n'és una evolució posterior que combina el bebop amb el blues i el gospel. Els seus principals creadors foren entre altres, Thelonius Monk, Charlie Parker, Max Roach i Dizzy Gillespie. Cronològicament és posterior al swing i previ al cool jazz..(VQP)(VTM) [200809-ESO4] [201213-ESO4]   
Estil de jazz aparegut el 1942 a Nova York que es caracteritza pel tempo ràpid i la improvisació, i que dóna més importància a l'estructura harmònica que no pas a la melodia. [201213-ESO4] 
BECAIRE (llm). Veieu ALTERACIÓ.  Signe musical que serveix per anul·lar l'efecte del bemoll o del diegi, és a dir, per tornar al so natural la nota que havia baixat mig to pel bemoll o havia pujat mig to per l'acció del diegi. (DCVB) || --- (DDTO) || Torna la nota a la seva altura natural. (DIEC) || Signo de la escritura musical que, precediendo a una nota, elimina toda alteración de la misma, haciendo que suene natural. (HLM) || Torna la nota* a la seva altura natural (McGH3) || Signo con el cual se expresa que la nota o notas a que se refiere deben sonar con su entonación natural. (RAE) || Anul·la l’efecte de qualsevol alteració (# o b). (TELED) || És un símbol musical que s'escriu a l'esquerra de la nota i anul·la l'acció produida per una alteració anterior, sostingut o bemoll. (VQP) [201314-BAT1]
Signe gràfic del llenguatge musical que anul·la l’efecte del bemoll* o del diesi* fent que la nota* que el porta soni natural. [201314-BAT1]
BEL CANTO (hm1).

BEMOLL (llm). Veieu ALTERACIÓ. Alteració d'una nota musical, que consisteix a baixar mig to del seu so natural. (DCVB) || --- (DDTO) || || “Baixa un semitó l'altura de la nota.” (DIEC) ||  Alteración que hace disminuir en un semitono la nota a la que precede. Si el bemol se encuentra en la armadura de clave, afectará a todas las notas del mismo nombre de la partitura (a menos que vayan precedidas por otro signo, como el becuadro o el sostenido).También existen dobles bemoles, que disminuyen el valor de la nota en dos semitonos. (HLM) || Baixa un semitó* l'altura de la nota*. (McGH3) || Signo (♭) que representa esta alteración del sonido natural de la nota o notas a que se refiere. (RAE) || Signe que col·locat al davant de qualsevol nota li baixa un semitò. (TELED) || És l'alteració que fa que l'altura de la nota a la qual afecta baixi un semitò. (VQP). [201314, BAT1] 
Signe gràfic (♭) del llenguatge musical que baixa mig to* (semitó*) el so de la nota* que el porta. [201314-BAT1] 
BIG BAND (hm2). Era l’agrupació instrumental que tocava l’estil de jazz dels anys 30 anomenat swing. La formaven un grup d’entre 12 i 16 músics que s’agrupaven en dues seccions, la rítmica i la melòdica. Els instruments que formaven la secció rítmica eren: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria. Els de la secció melòdica eren: trompetes i trombons, saxos i clarinet. Quan cadascuna de les seccions (vent-fusta o vent-metall) de la secció melòdica interpretaven el solo, els músics es posaven drets. Dos dels músics que van escriure composicions per a big bands van ser el pianista Edward Kennedy Ellington, anomenat “The Duke” o “El Duc” (veieu-la a la foto següent) i el trombonista Glenn Miller (veieu el vídeo), ambdós directors de les seves pròpies orquestres. (McGH-3) || Agrupació musical pròpia de la música de jazz, que es va popularitzar en l'època daurada del swing (les dècades dels 30 i 40 del segle XX). El seu nom prové de l'anglès i literalment significa gran banda. Altres noms que s'utilitzen son jazz band, stage band o jazz orchestra. Tot i que és poc utilitzat, el terme català més apropiat seria orquestra de jazz.Una big band típica està composta aproximadament per una quinzena de músics i conté saxos, trompetes, trombons i secció rítmica (habitualment piano contrabaix i bateria). (VQP) || +info: audició (vídeo) “In The Mood” (coneguda també com “En forma” o “De bon humor”), de Glenn Miller i orquestra. [200809-ESO4] [201314-ESO4]

BISELL (llm). Peça de fusta o metall tallada en biaix sobre la qual el vent produeix el so en els instruments com la flauta dolça o en certs jocs d'orgue (DIEC). [201112-ESO1]

BLANCA (llm). Signo de duración musical, equivalente a la mitad de una redonda* o a la suma de dos negras*. (HLM) || Una blanca és una figura musical simbolitzada per un òval de contorn negre i interior blanc, d'aquí el seu nom, de la que en surt una línia recta vertical (a la dreta si s'encara cap amunt i a l'esquerra si s'encara capa avall), sense cap adorn o plica, utilitzat per indicar la duració de temps a l'hora d'interpretar la nota en una partitura. (...) (VQP)  [201213-ESO4C]
És és una figura musical que equival a dos temps o pulsacions. La grafia de figura és semblant a la negra* però per dins, el cap és buit, és a dir, blanc; d'aquí el seu nom. [201213-ESO4C]
BLUE NOTES (hm2)(llm). Veieu BLUES || Tercer i setè grau de l'escala major*, alterat d'un semitò* descendent, que determina el mode melòdic del blues*. (GEC) || Notes 3a, 5a i 7a de l'escala major rebaixades un semitó*. (McGH3) || La nota de blues (blue note en inglés) es una nota utilizada para aportar la expresividad característica del blues*. Aunque existen otras posibilidades, generalmente es el intervalo* de cuarta aumentada (o quinta disminuida), dentro de la escala* del blues, la que se hace cargo de esa función (VQP). [200809-ESO4] [201213-ESO4]

BLUES (hm2). Veieu JAZZ || Forma musical elaborada pels negres dels Estats Units, caracteritzada per una fórmula harmònica constant i un ritme a quatre temps. (DIEC) || Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa. (GEC) || En aquest cant l'esclau negre expressava la tristesa de la seva situació acceptant amb resignació el seu destí. El cloma del blues és lent, trist i tens, i amb una certa dosi d'ironia. El cantant s'identifica amb les sentiment de la lletra i procura comunicar-ho al públic amb la seva cruesa. Els primer cantants professionals de blues daten de finals del segle XIX i vivien com els antics joglars*, sense llar fixa. Gran part del caràcter de la música blues és conseqüència de la utilització de les anomenades blue notes*. (McGH3) || És una de les arrels del jazz*. El seu origen eren uns cants amb els quals els eslcaus expressaven la tristesa de la situació que vivien.. Tot i que inicialment el blues només era vocal, aviat s'acompanyava amb harmònica*, guitarra o piano. Actualment també existeix com a gènere purament instrumental. (McGH3) || És un gènere* musical de caràcter vocal i que és una de les arrels del jazz*, posterior als work songs* i negre espirituals*. El seu origen eren uns cants amb els quals els esclaus afroamericans expresaven la tristesa de la situació en què vivien i com acceptava amb resignació el seu destí, la desgràcia, la injustícia social, etc. La música del blues és lenta, trista i tensa, i les lletres tenen certa dosi d’ironia. En el blues s’utilitza l’estructura de les balades* anglosaxones. Inicialment, el blues era cantat (música vocal) i aviat s’acompanyà d’harmònica, guitarra, banjo* o piano. La llengua utilitzada en aquests cants era l’anglès. La música del blues s’identifica amb el sentiment de la lletra i procura comunicar-ho amb cruesa. Si ens fixem en els cantants de blues que al llarg de la història han destacat per les seves interpretacions podem observar que les grans protagonistes d’aquest estil han estat les dones (com Bessie Smith -coneguda amb el sobrenom”emperadriu del jazz”-o Billie Holiday). (McGH-3) [200809-ESO4] [201213-ESO4]
Forma musical, que van crear els esclaus negres dels EEUU, carataritzada per un ritme 4 per 4 i una forma harmònica constant. [201213-ESO4] 
BLUESMAN (hm2). Els bluesman expressava, des d'un punt de vista personal, les ànsies, els desitjos, les alegries i els sofriments que experimentava la seva gent en intentar integrar-se a la societat blanca després de l'abolició de l'esclavatge. (VQP) . [201213-ESO4]
Músics que es dedicaven interpretar blues. No escribien les partitures, només les representaven. [201213-ESO4]
BOCA CLOSA (org).

BOMBO (org). Instrument membranòfon de so indeterminat consistent en un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar colpejant-lo amb una maça de cap cilíndirc i coberta de cuir (DIEC). || Instrument de percussió membranòfon*  d'afinació indeterminada (TDM1). || Instrument musical de percussió membranòfon consistent en un tambor gros que es colpeja amb una maça produint un so greu d'afinació indeterminada* (WKP). || Tambor construït per un cos cilíndric de fusta sobre els extrems del qual s'estenen dues membranes de cuir d'ovella o de cabra. [201112-ESO1]

BONGOS (org). 

BOOGIE-WOOGIE (hm2).

BREAK (hm2). En el Jazz, intervenció, generalment d'un solista, que interromp momentàniament la línia melòdica o rítmica principal. (GEC) || És un terme anglès que vol dir "ruptura". És una interrupció de l'obstinat*. (TDM1) [201112-ESO1]

BROQUET (org).

BSO. Veieu Banda Sonora Original (hm2).