Fonts documentals: (DCVB) || (DDTO) || (DIEC) || (GEC) || (GLDC) || (HLM) || (NMVG) || (RAE) || (TDM1) || (TDM2) || (TDM4) || (TELED) || (VQP-VPM) || (VQP-VTM) || (WKP-WTM) ||
VALS (dan).
VÀLVULA (org).
VARIACIÓ (fmu). Repetició d'un tema musical amb modificacions del temps, to, etc. (DCVB) || --- (DDTO) || Repetició d’un tema musical amb modificacions del temps, to, harmonia o clau. (DIEC) || Procediment d’improvisació que es basa en la transformació d’un element musical de diferents maneres, però conservant la seva identitat. (GEC) || --- (GLDC) || Modificaciones que sufre una melodía o tema en su desarrollo, sin que llegue a perder su identidad. Las variaciones pueden ser de diversos tipos. Las melódicas suelen enriquecer este aspecto, tejiendo un discurso más denso y complejo, aunque respetando la estructura armónica y rítmica original. Las rítmicas, por su parte, conservan gran parte del bagaje melódico y armónico, pero juegan hasta el virtuosismo con el ritmo y la velocidad de la ejecución. Las variaciones armónicas suponen alteraciones a la estructura no sólo de los acordes empleados, sino también a las melodías y contrapuntos de voces, aunque respetan más la identificación a través del ritmo. (HLM) || Les variacions són una de les formes més antigues de la música instrumental. A Espanya, durant el Renaixement,k les variacions s'anomenaven diferències o glosses. (McGH3). Creació d'altres melodies* combinant les notes* d'una altra manera, canviant els ritmes... Pel fet d'anar presentant diferents melodies sobre una mateixa estructura harmònica, podem dir que el blues* és una forma basada en les variacions (McGH3). A l'hora de fer les variacions el compositor o compositora pot serguir camins molt diferents, per exemple: afegir notes, ornamentar el tema, canviar el ritme, canviar l'harmonia o l'acompanyament sencier, canviar la velocitat (tempo*), fer aparèixer la melodia en una altra veu diferent, fer escoltar només l'harmonia sense la melodia principal. (McGH3) || Cada una de las imitaciones melódicas de un mismo tema. (RAE) || Repetir una frase musical fent-hi algun canvi en la melodia, el ritme, el timbre, la tonalitat… (TELED) || Tècnica formal on el material es modifica durant la repetició, o sigui que de manera esquemàtica podriem dir que aquesta tècnica es basa en la reiteració amb canvis. (VQP). [200910-ESO4] [201314-BAT1]
Són una forma que parteix de la música vocal. El compositor es basa en una peça ja existent, culta o popular, per ornamentar-la, modificar-la al seu gust. També es poden anomenar disminucions, diferències o glosses. [200910-ESO4]VENT-FUSTA (org). Grup d'instruments de l'orquestra simfònica* format per tots els aeròfons* de fusta (DIEC) || Instruments de vent amb un tub (fusta) amb forats que permeten que la columna d'aire sigui més o menys llarga i, per tant, produeixen diferents notes. Es subclassifiquen segons el tipus d'embocadura: bisell, llengüeta simple i llengüeta doble. [201112-ESO1]
VENT-METALL (org). Conjunt d'instruments de metall d'una orquestra* o d'una banda*, com les trompetes*, els trombons* o les trompes* (DIEC) || Es subclassifiquem segons la manera com allarguen o escurcen el tub: amb pistons, amb vàlvules o amb cilindres (o colissa) || Tenen l'embocadura* metàl·lica, en forma d'embut (DIEC) || Instrument fabricats amb aliatges de metall. Per poder obtenir notes* d'altures diferents disposen de pistons*. L'embocadura* té forma d'embut i l'intèrpret fa vibrar la columna d'aire directament amb els llavis. L'embicadura no entra a la boca del músic.(TDM1) [201112-ESO1]
VERISME (hm1).
VERS (lit). És una unitat poètica de vegades sotmesa a mesura. Els versos s'escriuen en una sola línia, és important no ajuntar-les a l'hora de copiar un poema. Les característiques d'un vers són sovint el ritme, la rima i la utilització de mots i de recursos literaris. [201213-ESO4]
VERSIO. (fmus) (soc). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || Cadascuna de les interpretacions d’un tema artístic, d’una composició musical, etc. (GEC) || ---(GLDC) || --- (HLM) || --- (RAE) || ---(TELED). [201314-BAT1]
VERRA (org).
VEU (org).
VEU BLANCA (org). És la veu dels nens i nenes abans de la pubertat [201112-ESO1]
VEU IMPOSTADA (org).
VEU NATURAL(org).
VIBRACIÓ (acs) (llm).
VIBRÀFON (org).
VILLANCET (fmu). Peça vocal profana d’origen popular que sovint consta de tres parts: tornada, estrofa i tornada. [200910-ESO4]
VIOLA (org). Instrument cordòfon* de la família del violí*, intermediari entre el violí i el violoncel* (DIEC) || Instrument cordòfon d'orgine medieva que es podia tocar amb arc, amb els dits a amb plectre* (DIEC) || Té quatre cordes afinades per quintes: do2, sol3, re4 i la4. Està afinada* una quinta per sota del violí* i una octava* per sobre del violoncel*(VQP) || Prové de l'anomenada "viola de braccio" (de braç) (VQP) [201112-ESO1]
VIOLA DE GAMBA (org)(hm1). Les violes da gamba són una família d’instruments de corda fregada formada per tres models: soprano, tenor i baixa. Van aparèixer l’última dècada del segle XV, amb posterioritat a l’aparició de les violes de braç, gigues i rabels, i durant el barroc la viola baixa va ser la més utilitada. Tenen un mànec amb trastes, set relleus fets amb trossos de corda de tripa que marca els semitons. Se l’anomena “da gamba” (=cama en italià) perquè totes es recolzen a les cames a l’hora de tocar. [200809-ESO4]
VIOLA DE RODA (org)(hm1)
VIOLÍ (org). El més petit d'una família d'instruments de corda formats per una caixa de ressonància* de fusta amb dos forats en forma de S i un mànec a l'estrem del qual van les clavilles* per tibar les cordes, que arrenquen d'una peça fixada a l'altre extrem de la caixa i passen sobre un pont* fent hom sonar les cordes fregant-les amb un arquet* (DIEC) [201112-ESO1]
VIOLONCEL o CELLO (org). Instrument de la família del violí*, que sona una octava* més greu* que aquest i es toca assegut tenint-lo en posició vertical entre els genolls (DIEC) || Te´quatre cordes: la, re sol, do (VQP) [201112-ESO1]
VIRGINAL (org). Instrument musical de teclat i corda [200809-ESO4]
VIRTUÓS (hm1). Un virtuós, en el terreny de la música, és un intèrpret amb unes habilitats o capacitats tècniques extraordinàries (VQP). || Tècnica de l’execució instrumental o vocal virtuosística (DIEC). [201213-ESO4] || Músic amb habilitats tècniques excepcionals. Les interpretacions són brillans i espectaculars; desperten gran admiració als oïents (TDM2)
VIRTUOSISME (hm1). De virtuós*.
VOLUM (acs). intensitat del so* (TDM1) || Magnitud que fa referència a l'amplitud o intensitat d'una ona sonora* o nivell de so (DIEC) [201112-ESO1]
WAH-WAH (org). Efecte que consisteix a col·locar la part de cautxú d'un desembussador de lavabos davant el pavelló de la trompeta i el trombó i variar-ne la posició amb la mà. D'aquesta manera s'obtenen uns efectes sonors molt pintorescos, propers a la veu humana. El wah-wah també es pot aconseguir amb sordines* com la Harmon (McGH3) || Efecte que consisteix a col·locar la part del cautxú d’un desembussador de piques i de lavabos davant del pavelló d’una trompeta* o d’un trombó* i variar-ne la posició amb la mà. D’aquesta manera s’obtenen uns aspectes sonors molt pintorescos, propers a la veu humana. McGH-3) [200809-ESO4]
WORK SONGS (hm2). Veieu JAZZ || Els esclaus s'ajudaven amb cants en el seu dur treball a les plantacions de cotó o de canya de sucre. El ritme del treball servia de base i s'acompanyaven amb el so de les eines. Tenia un caràcter trist i melangiós, però rítmic. Molt sovint, i seguint un costum africà, un treballador era qui iniciava el cant i els altres reponien repetint els mateixos versos que havia cantat el primer (McGH3) || Cançó de treball cantada a capella*, és a dir, sense acompanyament instrumental. En el seu dur treball a les plantacions de cotó, de canya de sucre, tabac, els esclaus negres s’ajudaven amb cants que les permetien marcar el ritme a l’hora de fer la feina. Aquestes cançons tenien un caràcter trist i melangiós, però rítmic. Molt sovint, i seguint un costum africà, un treballador era qui iniciava el cant i els altres responien repetint els mateixos versos que havia cantat el primer. El ritme del treball servia de base i s’acompanyaven amb el so de les eines que tenien a l’abast, en substitució dels tambors africans primitius. Les lletres s’improvisaven*. (McGH-3) +info: vídeo cançons de treball de presoners afroamercians en un enregistrament fet a Texas el 1966. [200809-ESO4] || És la manifestació més antiga de la cultura afroamericana. Són el cant que els esclaus negres cantaven treballant a les plantacions de canya de sucre i de cotó. (CdF) [201213-ESO4]
