Pàgines

Translate

OBSERVACIONS
1. Les paraules d'una definició que porten un asterisc (*) són termes musicals que estan explicats en aquest diccionari en el lloc corresponent.
2. Les paraules en vermell contenen les definicions dels diccionaris en línia ressenyats i recullen la que han elaborat els alumnes.

T

Fonts documentals: (DCVB) || (DDTO) || (DIEC) || (GEC) || (GLDC) || (HLM) || (NMVG) || (RAE) || (TDM1) || (TDM2) || (TDM4) || (TELED) || (VQP-VPM) || (VQP-VTM) || (WKP-WTM) ||


TABAL (org). Veieu TIMBAL.

TABLATURA (llm) Tipus d’escriptura musical per a instruments de corda en la que s’indiquen les posicions o col·locació dels dits sobre les cordes de l’instrument. [200809-ESO4]

TACTUS.

TAMBOR (org) Instrument musical de percussió amb una o dues membranes esteses en una caixa de ressonància de fusta, metall, terrissa, etc., que pot tenir formes diverses (DIEC).|| Terme que en general indica el grup d'instruments membranòfons de percussió formats per una o més membranes vibratòries esteses en una o més obertures d'una caixa de ressonància de materials i formes diverses (GEC).|| Terme que en general indica el grup d’instruments membranòfons de percussió formats per una o més membranes vibratòries esteses en una caixa de ressonància de fusta, metall, terrissa, etc., que pot tenir diverses formes (cjimen001).

TAMBORÍ (org). Instrument de percussió* de dotze centímetres de longitud format per una caixa de ressonància* amb estructura metàl·lica o de fusta recoberta de peces de pell (TDM1) || Forma part dels instruments de la cobla* [201112-ESO1]

TAMBOURIN (fmu). Peces marcials on intervenen tambors (TDM 2) [201213-ESO4]

TAM-TAM (org).

TAP (dan). Veieu CLAQUÉ.

TARGETA DE SO (org). Dispositiu que fa que l'ordinador pugui produir i rebre so*. Té diversos connectors d'entrada i sortida [out]. Les entrades serveixen per a connectar-hi aparells com micròfons o teclats*, que ens permetran introduir sons a l'ordinador. La targeta converteix aquests sons al format digital (numèric) amb què treballa l'ordinador, i això fa possible enregistrar-los, mnodificar.-los a voluntat i desar-los al disc dur en un arxiu d'ona (amb l'extensió wav). Per escoltar els sons que hem renregistrat o creat amb l'ordinador, cal que connectem uns altaveus o auriculars a la sortida de la targeta de so (McGH3)

TAULA DE MESCLES (acs). La mescla té una importància cabdal en la qualitat sonora d'un concert en directe. El responsable de la mescla és el tècnic de so, que controla la taula de mescles durant les proves de so i mentre té lloc el concert. La taula de mescles disposa d'un gran nombre de canals, cadascun assignat a una veu o instrument. El tècnic de so utilitza els controls per compensar els volums i rectificar els problemes de sonoritat que pugui haver-hi. Aquesta feina requereix no només domini tècnic, sinó també coneixements musicals i gust artístic. De la taula de mescles, el so en surt mesclat en només dos canals (dret i esquerre), llest per a la seva amplificació*. Mitjançant cables, el senyal retorna a l'escenari. (McGH3)

TAULA HARMÒNICA (org).

TECLAT (org). Conjunt de tecles d'un instrument (DIEC) || Part d'un instrument cordòfon* (???) [201112-ESO1]

TECLAT MIDI (org).

TECLATS (org).

TEMA O TEMA MUSICAL (fmu). fragment musical d'una certa extensió amb personalitat pròpia. Això fa possible reconèixer-lo cada vegada que apareix dins d'una obra. Cot constar de diverses frases* (McGH3)|| Motiu melòdic d’una composició musical (DIEC) || Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d'ésser variada o desenvolupada. (GEC).||  Tipus de material que és utilitzat com a punt de partida o com a base per a la composició d'una peça o d'una part d'una peça musical (VQP). [201213-ESO4]

TEMA AMB VARIACIONS (fmu). Estructura musical que consta d'un tema i unb nombre indeterminat de variacions* diferents sobre el mateix tema (McGH3) || En música, la variació és una tècnica formal on el material es modifica durant la repetició, o sigui que de manera esquemàtica podriem dir que aquesta tècnica es basa en la reiteració amb canvis.(VQP) || Procediment d'improvisació que es basa en la transformació d'un element musical de diferents maneres, però conservant la seva identitat.(GEC) [201213-ESO4]

TEMPO (llm). Veieu MOVIMENT.

TEMPS (llm). Part o divisió del compàs*. Els temps es divideixen segons l’accentuació en forts i febles. Els forts són els primers temps del compàs. Els altres temps són qualificats de febles.(GEC) [201213-ESO4] || El temps és la unitat bàsica per mesurar la mètrica i en ritme* en la música; a la vegada representa la pulsació* bàsica de la música(VQP) [201213-ESO4]

TENOR (org).

TENORA (org). Veieu XEREMIA || Instrument aeròfon de llengüeta doble i tub cònic, de la família de les xeremies* || És un dels instruments de la cobla* [201112-ESO1]

TESSITURA (org). Part de l'extensió d'una veu o instrument musical dins la qual estan continguts els tons o la major part dels tons d'una melodia. (DCVB) || Consistencia de la voz. Se habla de voces de tesitura ligera, lírica, dramática, etc. En sentido estricto, alturas de la voz: tesitura aguda, sobreaguda, central y grave. Sirve para clasificar también a las voces: tesitura de soprano, de tenor, de barítono, etc. (DDTO) || Extensió de les notes que pot cobrir una veu determinada (DIEC) || Part de l’extensió d’una veu o d’un instrument dins la qual estan continguts els tons o la major part dels tons d’una melodia. (DIEC) || Extensió de les notes que pot cobrir un determinat tipus de veu amb facilitat. (GEC) || --- (GLDC) || Ámbito o espectro de una voz o instrumento, desde la nota más baja posible a la más alta que sea capaz de emitir. Por ejemplo, una persona sin preparación puede cantar melodías con una tesitura de octava y media, mientras que algunos cantantes profesionales pueden superar las tres octavas. (HLM) || Altura propia de cada voz o de cada instrumento. (RAE) || --- (TELED) || La tessitura d'una veu o instrument designa el conjunt de les notes que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre fàcilment del greu a l'agut. (VQP). [201112-ESO1] [201314-BAT1]

TETRAGRAMA (llm)(hm1). Conjunt de quatre línies paral·leles horitzontals utilitzat en la notació del cant gregorià. (DIEC) || Conjunt de quatre línies horitzontals, paral·leles i equidistants entre si, i tres espais sobre els quals s'escrivien els signes que servien per determinar l'altura dels sons musicals del cant gregorià. La posició de la nota sobre una de les línies o un dels quatre espais, indica l'altura i el nom del so que s'ha d'executar.(...) (VQP) [201011-ESO2]

TEXTURA (llm). (veieu Elements de la música). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || --- (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) ||   ||--- (RAE)  || ---(TELED) ||  Qualitat global del so d'una peça, i habitualment és el resultat del nombre de veus existents i de la relació que s'estableix entre aquestes veus (VQP). [201213-ESO4] [201314-BAT1]

TIBLE (org). Instrument musical de vent-fusta de la família de les xeremies*, és a dir, de llengüeta doble i tub cònoc. És un dels instruments de la cobla* [201112-ESO1]

TIENTO (hm2)(fmu). Forma instrumental per a instruments solistes pròpia de la música espanyola del s. XVI. S’assembla a la fantasia*. [2009-10-ESO4]

TIMBAL o TABAL (org). Instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat* (VQP) || Instrument musical de percussió semblant al tambor* [201112-ESO1]

TIMBALA, TIMBALES (org). Instrument de percussió que consisteix en una caixa metàl·lica hemiesfèrica closa en la base per una pell tibant, que figura en les orquestres* en nombre de dos, tres o més elements, acordats en to diferents i tocats per un sol músic (DIEC) [201112-ESO1]

TIMBRE (acs).  (veieu Elements de la música). Qualitat del so, que depèn principalment de l'amplitud de les vibracions sonores i per la qual el so es distingeix dels altres d'igual altura i intensitat. (DCVB) || --- (DDTO) || Qualitat del so que fa que es distingeixin dos sons de la mateixa altura i intensitat produïts per instruments diferents, el qual depèn de les notes harmòniques que acompanyen la fonamental. (DIEC) || Qualitat d’un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica altura i intensitat. (GEC) || Qualitat d'un so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idèntica natura i intensitat. (GDLC) || --- (GLDC) || Característica de un sonido o voz que lo diferencian de otros gracias a su particular mezcla de sonidos armónicos que lo componen. También se denomina color. (HLM) || Qualitat del so* que ve donada per la forma de l'ona sonora*, i expressa el color del so i la font sonora* d'on prové (McGH3) || És la qualitat [del so] que permet distingir el tipus de veu o d’instruments diferents. (TDM-1) || --- (RAE) || Qualitat del so* que ens permet distingir la sonorit d'un so* i identificar què o qui l'ha produït (TDM1) || --- (TELED) || Un dels quatre atributs del so a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum. Ens permet distingir dos o més sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat. (VQP). [201112-ESO1] [201213-ESO4] [201314-BAT1] [201516-ESO2]

TIMPÀ. És una membrana elàstica que és molt sensible a les vibracions del so. Està a l’oïda. Quan el timpà vibra a causa de les ones sonores que li arriben, transmet informació a l’oïda interna i d’aquesta passa al cervell. (TDM1) [201516-ESO1]

TO (acs) (llm). 1. Veieu també interval* || 2.

TOCATA (fmu) (hm1). Forma musical per a instruments de teclat que requereix una gran habilitat de l'intèrpret (VQP). || Forma de música instrumental de caràcter lliure destinada als instruments de teclat. (DIEC). [201213-ESO4]

TONADA (fmu).

TONALITAT (llm). Sistema de sons que serveix de fonament a una composició musical. (DCVB) || --- (DDTO) || Qualitat subjectiva del so que es relaciona amb la freqüència. (DIEC) || Organització jeràrquica dels sons amb relació a una nota de referència, l’anomenada tònica en el sistema major-menor, com a punt d’atracció de tots els sons utilitzats. (GEC) || --- (GLDC) || Sistema de significación musical. La relación entre las distintas notas de una escala determina una especie de fuerza gravitatoria o de atracción tonal hacia la tónica, y otras fuerzas secundarias hacia otros tonos, como la dominante (el quinto grado de la escala) o la subdominante (cuarto tono de la escala). A diferencia de los modos, no se establece un cuerpo de motivos melódicos y rítmicos definitorios, sino una jerarquía, que permite una amplia libertad de evolución. Existen básicamente dos tipos de tonalidades, que se basan en sendas escalas mayor y menor. Por ejemplo, la tonalidad de do mayor establece una fuerte atracción resolutiva hacia la nota do, mientras que la nota si (también llamada sensible) tiene una fuerte propensión a resolver sobre el do. (HLM) || Sistema musical definido por el orden de los intervalos dentro de la escala de los sonidos. (RAE) || És el conjunt de relacions melòdiques i harmòniques de sons organitzats respecte a la tònica o fonamental d'una escala. La tonalitat es fonamenta en set sons (anomenats graus ) i es corresponen amb els set nom de les notes. Els identifiquem amb nombres romans. Classes de tonalitat Una tonalitat pot tenir diferents modes, principalment dos: major i menor. Graus tonals: Són els graus que defineixen un to i són el I, IV i V. Graus modals: Són els graus que defineixen el mode del to i són: el III principalment i el II, VI i VII. (TELED) || La tonalitat o sistema tonal és un sistema jeràrquic de relacions harmòniques i melòdiques que s'estableix entre les notes musicals (VQP). [201314-BAT1]

TÒNICA (llm). Primera nota d'una escala* (McGH3) || Fonamental o primera nota d'una escala* (TELED)

TORNADA (llm).

TRANSPORTAR (llm).

TRAST (guitarra) (org.).

TRESET (llm). Grup de tres figures iguals amb un tres a sobre o a sota. Té el mateix valor que dues d'aquestes figures (McGH3) || Agrupació de tres figures* de la mateixa classe amb un tres a sota o a sobre per indicar que duren com dues figures del mateix valor (TELED)  [201112-ESO1]

TRIADA (llm).

TRIANGLE (org). Instrument de percussió* de metall del grup dels idiòfons*. El so es produeix per la vibració del metall després de ser colpejat per una baqueta també metàl·lica [201112-ESO1]

TRINAT (hm1). Ornament consistent en una l'aternança ràpida entre dues notes conjuntes o graus conjunts quasi sempre a una distància d'un semitó* i d'un to* (VQP). || Successió ràpida i alternada de dues notes entre les quals hi ha una distància d’un to o d’un semitó (DIEC). [201213-ESO4]

TRIO (org).

TRITÓ (llm)(hm1).

TROBADOR (hm1).(...) Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars (DIEC) || Pertanyen a una classe social més elevada que els joglars*. Componien i cantaven la seves pròpies obres. Els primers trobadors eren d’Occitània (sud de França). El primer que es coneix és Guillem IX de Poitiers, comte d’Aquitània (1086-1127). Els temes de les cançons dels trobadors eren: amor cortès, natura, política, moral, gestes heroiques, etc.  (s/font) ||  (...) Era un poeta músic que lluny d’improvisar, aprenia molt a fonts les tècniques de composició en un cicle d’estudis anomenats Quatrivium (...) (TDM2) || Poeta cantor de l'Edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblesa, o que, si més no, ha après aquestes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguin difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella època era analfabeta i tota aquesta literatura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no pas en llatí. Els trobadors normalment cantaven en occità, però aquesta varietat d'occità, no era la que parlava el poble, sinó una varietat artificial cortesana, una llengua més o menys unificada pels trobadors (llengua koiné) que s'utilitzava per a la poesia. Sovint hi tenia més presència el dialecte llenguadocià, però fou al principi el Llemosí el centre més important de la cultura trobadoresca.(...) (VQP) [200809-ESO4] [201011-ESO2]

TROVAIRITZ (hm1). (...) Van ser poetes catalanes, occitanes i nord-italianes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes en comparació amb els homes poetes contemporanis de la seva època, els trobadors. La cultura trobadoresca d'homes i dones va ser perseguida al principi del segle XIII amb la creuada contra els i les albigeses.(...) (VQP) [201011-ESO2]

TROMBÓ (org). Instrument musical de vent, de metall, amb broquet*, que té el tub cilíndirc encorbat dues vegades, i és accionat per una colissa* o per pistons* (DIEC) [201112-ESO1]

TROMBÓ DE PISTONS (org).

TROMBÓ DE VARES (org).

TROMPA (org). Instrument musical de vent, de metall, amb broquet*, format per un llarg tub enroscat que s'eixampla gradualment des de l'embocadura al pavelló (DIEC) [201112-ESO1]

TROMPETA (org). Instrument musical de vent, de metall, amb broquet*, que consisteix en un llarg tub cilíndric metàl·lic, comunament corbat dues vegades, amb embocadura* en forma de copa, proveït de claus* o pistons, i acabat en un pavelló* (DIEC) [201112-ESO1]

TROP (hm1)(llm).

TUBA (org).  Instrument musical aeròfon de metall, de tub cònic, amb broquet, que dóna les notes més baixes. (DIEC) || Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, amb tubuladura incurvada de metall, secció cònica i pavelló ampli. té quatre pistons. Construït (1835) per G.Moritz a Berlín, té actualment sis pistons i forma part de l’orquestra. (GEC) || Instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, doblegat sore ell mateix i amb una perforació cònica, que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló (VQP). [201112-ESO1] 201213-ESO4] [201314-BAT1]
Instrument de vent-metall, amb un tub cònic i embocadura de broquet. [mrufi001, 201213-ESO4]
TUMBADORA (org). Veieu CONGA.

TUTTI (hm1). Veieu ripieno*, concert* i concertino*. Paraula italiana que significa literalment "tot" o "en conjunt" (VQP) || Indicació musical ("tots") per a significar que tots els instruments de l'orquestra han de tocar conjuntament (GEC). [201213-ESO4]