Pàgines

Translate

OBSERVACIONS
1. Les paraules d'una definició que porten un asterisc (*) són termes musicals que estan explicats en aquest diccionari en el lloc corresponent.
2. Les paraules en vermell contenen les definicions dels diccionaris en línia ressenyats i recullen la que han elaborat els alumnes.

M-N


Fonts documentals: (DCVB) || (DDTO) || (DIEC) || (GEC) || (GLDC) || (HLM) || (NMVG) || (RAE) || (TDM1) || (TDM2) || (TDM4) || (TELED) || (VQP-VPM) || (VQP-VTM) || (WKP-WTM) ||


MADRIGAL (hm1). Composició musical vocal polifònica* en llengua vulgar, generalment sobre un tema profà. (DIEC) || Tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement* i primer Barroc*. Durant bona part de la seva història va ser polifònic i sense acompanyament instrumental, per a un nombre de veus que variava des de dues fins a vuit. (...) (VQP) || Cançó polifònica de tema profà. Varia d'entre dues a vuit veus. Inicialment era a capella* però va evolucionari i a vegades les veus s'alternaven amb instruments. (mcodin002) [201213-ESO4]

MARAQUES (org).

MARCATO (llm).

MARXA (fmus) Peça de música, de compàs binari i ritme marcat, destinada a regular la marxa d’un cos de tropa, d’un seguici, etc. La banda tocava una marxa. La marxa fúnebre de Chopin. (DIEC) || Peça musical de ritme marcat, destinat a regular el pas d’una persona o un grup. Sovint vinculat a les manifestacions militars, processons o altres solemnitats, sol ésser de ritme binari. (GEC). [201314-BAT1]

MÀSTIL (org).

MATÍS (llm). Velocitat de la interpretació i la variació de la velocitat (WKP)  || S'utilitzen per crear contrastos, per indicar gradualment petits canvis d'intensitat, per potenciar l'arribada a un punt important de la peça. Per indicar-lo es fan servir paraules italianes.(TDM1) || Indicacions utilitzades en música per referir-se a la velocitat de la interpretació i la variació de la velocitat. Les que indiquen la velocitat de la interpretació solen anar col·locades sobre del pentagrama i al principi de la partitura. (VQP) ||  Signes d'expressió que indiquen la intensitat d'interpretació. Com: pianissimo*, piano*, mezzoforte*, forte*, fortissimo*, o crescendo*, diminuendo*, i els reguladors*.  [201112-ESO1]

MECENES (soc)(hm1). Persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc. (DIEC)|| Persona que patrocina les arts, les ciències... de manera generosa.(jtovar002).[201213-ESO4]

MEDI DE PROPAGACIÓ (acs).  Veieu SO. || Material que transmet les ones sonores* (McGH3)

MEDIANT (llm).

MELISMA. MELISMÀTIC (hm1) (llm).

MELODIA (o veu) (llm). (veieu Elements de la música) || Successió de sons musicals. (DCVB) || --- (DDTO) || Successió de sons que formen una frase musical. (DIEC)|| Successió de sons musicals de diferent altura que formen un conjunt i posseeixen un sentit musical. (GEC) || --- (GLDC) || Sucesión de sonidos de distinta altura y con un ritmo determinado que adquieren una significación musical propia. (HLM)  || Composición en que se desarrolla una idea musical, simple o compuesta, con independencia de su acompañamiento, en oposición a armonía, combinación de sonidos simultáneos diferentes, pero acordes. (RAE) ||  La melodia és un conjunt de notes, una darrera l’altra. (TDM1)  || Successió de sons organitzats formant frases amb sentit musical. (TELED) || Sèrie d'esdeveniments o sons lineals o una successió; es contraposa a l'harmonia que és la simultaneïtat de sons. (VQP). [201112-ESO1] [201213-ESO4] [201314-BAT1] [201516-ESO1]
Sèrie de sons de diferent ritme i altura que tenen una conexió i sentit musical. (mcodin002) [201213-ESO4]
MELODIA ACOMPANYADA (llm).

MELODRAMA (fmus) Obra teatral, cinematogràfica, etc., que tracta de commoure per l’exageració de les situacions i dels sentiments. (DIEC) [201314-BAT1]

MEMBRANÒFONS (org).

MESTISSATGE (soc).

MESTRE DE CAPELLA (hm1). A Alemanya el mestre de capella, kapellmeister, era equivalent al director d'una orquestra privada o petita (GEC) || Era el director de la capella de música, centre de l’activitat musical durant l’edat mitjana i fins a la fi de l’antic règim. Era el personatge principal i més representatiu de la capella, ja que era el director musical, tant en els assajos com en les funcions, feia els arranjaments necessaris, componia obres noves i també s’encarregava de l’educació dels escolans del cor. (WKP) || Profesor que compone y dirige la música que se canta en los templos. (RAE) [201213-ESO4]

MESTISSATGE (soc.). Encreuament de dues races [200809-ESO4]

METAL·LÒFON (org).

METRÒNOM (llm). Aparell que serveix per mesurar la velocitat de la pulsació* i així saber a quin tempo* o moviment* s'ha d'interpretar una composició. Hi ha metrònoms mecànics i digitals. [201112-ESO1]

MEZZOFORTE o MF (llm). Indicació de dinàmica o matís*. Paraula italiana que vol dir mig fort (DIEC) || S'escriu mf.  Significa que és mog for, més fluig que "fort". (VQP) [201112-ESO1]

MEZZOPIANO o MP (llm). Indicació de dinàmica o matís*. Paraula italiana que vol dir mig fluix (DIEC) || S'escriu mp. La intensitat que indica és moderadament suau, més gran que la que indica "piano" i menor que la que indica "mezzoforte"(VQP) [201112-ESO1]

MEZZOSOPRANO (llm). En una interpretació, gradació del so interjitja entre el piano* i el forte* (RAE)  [201112-ESO1]

MICRÒFON (acs). Veieu, també, PASTILLA. || Aparell que converteix les ones sonores que li arriben en senyals elèctrics que poden ser transmesos per un cable. Els micròfons es fan servir per recollir el so de les veus i instruments acústics (betria, instruments de vent...). Els micròfons se sotenen per mitjà de peus metàl·lics, però si són petits poden estar subjectats a l'instrument. (...) Cal tenir en compte que en els instruments electrònics (sintetitzadors i altres teclats) no hi ha captació de so, sinó que els seus senyals elèctrics es transmeten directament a través d'un cable. (McGH3)

MIDI (org). Són les sigles de Musical Instrument Digital Interface (interfície digital per a instruments musicals). El MIDI va aparèixer l'any 1983, quan diversos fabricants d'instruments electrònics* van decidir crear un llenguatge comú que fos entès per tots els teclats* electrònics. D'aquesta manera es va fer possible connectar entre si diversos sintetitzadors*, fins i tot de fabricants diferents, i governar-los tots des d'un sol teclat, per exemple. Els missatges MIDI que passen d'aquest teclat als altres indiquen les notes* que han de sonar en cadascun, així com la intensitat*, durada*, timbre* i altres paràmetres. El MIDI tmabé permet connectar els instruments electrònics a un ordinador i controlar-los des d'aquest. La majoria de programes musicals poden enviar i rebre missatges MIDI (McGH3)

MINISTER (hm2).  (...)Músic instrumentista adscrit a una cort o a una capella eclesiàstica” (DIEC) || Els que estaven al servei de la cort. (TDM-2) || (...) Instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles XV al XVIII, tot i que encara es troba esporàdicament al XIX. Aquests instrumentistes, ho eren principalment d'instruments de vent i acostumaven a tocar en grup, integrant-se en conjunts més o menys estables denominats sovint cobles, mot relacionat amb l'acció d'acoblar-se, d'ajuntar-se per fer música.(...) (VQP) [201011-ESO2]

MINUET (dan) (hm1). Dansa francesa que va formar part de la suite, havent després incorporat com a moviment independent a l'estructura d'algunes simfonies*. (HLM) || Antiga dansa a tres temps en què l’home i la dona fan certes evolucions acompanyades de reverències. (IEC)|| Un minuet és una dansa francesa en un tempo* moderat o lent i en mètrica ternària. Fou una de les danses de societat més populars des de mitjan segle XVII fins a finals del XVIII.(VQP) [201213-ESO4]

MISSA  (hm1) (hm2). 1. El ritual més important de les esglésies cristianes. (DIEC) | Nom que es refereix al sagrament de l'eucaristia de l'Església Catòlica Romana. (VQP) | Cerimònia del culte catòlic, a la qual molts compositors han dotat de músiques. (HLM) || 2. (fmu) Composició musical religiosa. | Composició musical escrita damunt els textos de l'ordinari de la missa (...) Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna. (GEC) || Seguit de peces d’orgue per a ésser tocades totes durant una missa resada. (DIEC) [201213-ESO4]
1. El ritual religiós de les esglésies cristianes (Catòlica, Protestant, Anglicana, Ortodoxa, Copta...). Té dues parts: a) Ordinari (parts fixes, és a dir, que el text no canvia: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus, Agnus Dei); b) Propi (parts que canvien segons el dia de l'any: Introit, Colectam, Epistola, Alleluia, Gradual, Tracto, Evangeli, Ofertori, Sacreta, Comunió, Postcomunió). [DicMus, 201213-ESO2C] +info: estructura de la missa
2. És un tipus de música funcional perquè s'utilitza en el ritual de l'església cristiana. És una composició musical vocal religiosa amb el text de l'ordinari (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus, Agnus Dei) que es canta en llatí, amb acompanyament d'orgue quan es fa amb motiu d'una cerimònia religiosa per les creences cristianes, però també es pot interpretar en versió concert, independentment del ritus religiós. Aleshores l'acompanyament pot ser orquestral. [DicMus, 201213-ESO2C]
MF (llm). Veieu MEZZOFORTE.

MODE (llm)(hm1). Sistema d’escales musicals. [200910-ESO4]

MODERATO (llm).

MODULACIÓ (llm).

MONITORS (acs). Malgrat els alts volums que acostumen a utilitzar-se en un concert* en directe, els músics que estan a l'escenari no poden sentir correctament el so* que ve dels altaveus, que estan orientats cap al públic*. Per això es fa necessari un sistema de monitoratge. Els monitors són altaveus* encarats en direcció als músics, de manera que puguin escoltar-se bé ells mateixos. El so que permeten sentir prové també de la taula de mescles*, però amb els volums compensats de manera que es puguin sentir millor els instruments menys potents i les veus, amb la finalitat que els músics puguin seguir bé la seva interpretació. (McGH3)

MONÒDIC. MONODIA (llm) (hm1). Tipus de textura* musical que només conté una sola línia melòdica. [200910-ESO4]

MP (llm). Veieu MEZZOPIANO.

MOSTRESJADOR (org). Veieu SAMPLER.

MOTET (fmu) (hm1). És una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament* d’instruments o sense. [200910-ESO4]

MOTIU o MOTIU MUSICAL (llm).  Fragment musical molt curt amb personalitat pròpia (McGH3).

MOVIMENT o TEMPO.  1. (fmu). --- (DCVB) || --- (DDTO) || Nom que hom dóna a les diferents parts que formen una composició musical; així, la simfonia sol tenir quatre moviments, i el concert, tres. Fins al s XVIII els moviments solen dur el nom del ritme de dansa sobre el qual eren composts; posteriorment hom els donà el nom de la velocitat (presto, adagio, etc), bé que un mateix moviment pot tenir parts de velocitats diferents. (GEC) || --- (GDLC) || Parte de una obra musical que suele interpretarse separada por una pequeña pausa del siguiente movimiento. Por ejemplo, las sinfonías suelen tener cuatro movimientos, aunque las hay con otra suma de partes. (HLM) || --- (RAE) || --- (TELED). 2. (llm) Velocitat amb què és executada una frase o composició musical. (DCVB) || --- (DDTO) ||  || Grau de velocitat amb què una frase musical ha d’ésser executada. Part d’una obra musical.Exemples: Els quatre moviments d’una simfonia. (DIEC) || Grau de velocitat en què s'ha d'executar una composició musical, que se sol anomenar amb italinanismes: presot, allegro, andante, adagio*, largo, i amb llurs augmentatius i diminutius: prestissimo, allegretto, andantino i larghetto (GDLC) || --- (HLM) || Velocidad del compás. (RAE) || --- (TELED) || Cadascuna de les parts en què es divideixen un bon nombre de formes i gèneres de la música instrumental (VQP). [201112-ESO1] [201213-ESO4] [201314-BAT1]
(llm) En una composició polifònica* es poden donar diferents tipus de relació entre les diferents veus respecte a la direcció o moviment que seguiex cadascuna en relació a una altra: a) moviment contrari: quan una veu puja i l'altra baixa; b) moviment paralel: quan dues o més veus pugen o baixen al mateix temps; c) moviment oblic: quan una veu no es mou i l'altra puja o baixa.
MOVIMENT CONTRARI (llm).

MOVIMENT OBLIC (llm).

MOVIMENT PARAL·LEL (llm).

MÚSICA (soc). Veieu RESPOSTA CORPORAL, EMOCIONAL I INTEL·LECTUAL (TDM2). Art de combinar els sons d'acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme. (DCVB) || --- (DDTO) || Art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme. (DIEC) || És un art que utilitza sons, però per poder considerar-los música cal que hagin estat manipulats pel compositor o compositora amb una intenció creadora. (DIEC) || Sèrie de sons que per llur harmonia o desharmonia afecten l’orella d’una manera agradable. (GEC) || --- (GLDC) || No existe una definición que conforme a todos. Puede definirse como el arte de ordenar sonidos de forma significativa y comunicativa. Deriva de la palabra griega musas, que eran las diosas de la inspiración. Utiliza sonidos, ruidos y silencios para despertar emociones en el alma humana. Cada cultura tiene sus propias definiciones del concepto de la música, aunque la música muchas veces logra trascender las barreras culturales. (HLM) || És un art que utilitza sons, però per poder considerar-los música cal que hagin estat manipulats pel compositor o compositora amb una intenció creadora (McGH3) || Melodía, ritmo y armonía, combinados. (RAE) || És una art. El material que utilitzen els músics són els sons. (TDM1) || La música és la més immediata de totes les arts, la que ens arriba amb més gran intensitat, i és capaç de produir-nos diferents tipus de plaer. En la música, s'hi sumen el pla mental, l'emocional i, moltes vegades, el porporal. Davant d'un estímul sonor, sempre reaccionem d'una manera o altra. [TDM-2] || --- (TELED) || Art que es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació —en simultaneïtat o en successió— dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca de la bellesaformal i/o de l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d'unitat, continuïtat i coherència. (VQP). [201112-ESO2] [201314-BAT1] [201516-ESO1]
És l'art que s'expressa mitjançant la combinació de sons i silencis organitzats en el temps. Per tant, és una art dinàmica. Els elements de la música són: el ritme, la melodia, la dinàmica o matís i el timbre*. La música es classifica de diferents gèneres: 1) segons el timbre: música vocal i música instrumental: 2) segons la funció: música religiosa i música profana; 3) segons el contingut: música pura, música descriptiva* i música programàtica. [201112-ESO1]
MÚSICA ABSTRACTA (hm2). Veieu MÚSICA PURA.

MÚSICA ALEATÒRIA (hm2).

MÚSICA AMBIENT (soc)(hm2). Hi ha una gran quantiat de música electrònica aplegada sota el terme "ambient". Chill Out, Lounge, Trip Hop, Down Tempo o Down Beat. El terme "ambient" el féu servir per primera vegada el productor i músic pop Brian Eno (productor d'U2 i de David Bowie)  per donar títol al seu àlbum Ambient !: Music for Airports, publicat el 1978. A mitjan segle XX va néixer una música ambiental, de la Muzak Corporation, pensada bàsicament per augmentar els índex de productivitat en les fàbriques i empreses; per això, els programes musicals eren concebuts en funció d'aquests objectius i es configuraven d'acord amb uns paràmetres determinats: es tractava d'una música que havia de ser sentida, no escoltada, una música que no produís tensions ni requerís una escolta activa; per això evitaven les parts cantades, a fi que el text no fos motiu de distracció; el volum era sempre moderat; la música no se circumscrivia a cap gènere* en particular; s'evitaven les freqüències* molt altes o molt baixes, i els sons massa aguts* o massa greus*;  la programació musical es presentava sempre amb intervals regulars de pauses... Bo i diferenciant-se dels productes Mu-zak, Brian Eno proposava la possibilitat de produir música ambiental artística. El focus d'atenció d'Eno es concentra en la producció musical, inspirada en el concepte de crear atmosferes i estats d'ànim mitjançant la manipulació de paràmetre musicals. (TDM2)

MÚSICA ARTÍSTICA (soc)(hm2). L'escoltem o la interpretem per plaer, sense cap intenció definida. En aquest cas, la música té una funció artística i un valor estrictament musical. Veieu MÚSICA FUNCIONAL (TDM2)

MÚSICA BARROCA (hm2). Categoria dins l'estil de música històrica. Barroc (s. XVII-XVIII) (TDM2)

MÚSICA CLÀSSICA (hm2). Categoria dins l'estil de música històrica. Classicisme (s. XVIII) (TDM2)

MÚSICA CONCRETA (hm2).

MÚSICA DE CAMBRA (org).  Música per a ésser executada en una sala de dimensions reduïdes.  (DIEC)|| Composició per a un petit conjunt d'instruments (???) || Tipus de composicions possibles: sonates, duos, trios, quartets, etc. [201112-ESO1]

MÚSICA DE CIRCUMSTÀNCIA (fmu). Veieu MÚSICA FUNCIONAL || Antigament gairebé tota la música tenia una aplicació pràctica, era la música de circumstància. Era encarregada als compositors per un motiu concret o per a una ocasió determinada; hi havia música per a l'església (misses*, grans festivitats...), la monarquia (victòries, banquets, tractats de pau,, aniversaris...). Aprofitaven la capacitat que té la música per impressionar les persones a fi d'augmentar l'efecte dels actes solemnes o festius. La música actuava com un element més de la decoració [...]. La música de circumstància que ha arribat fins als nostres dies ha deixat de ser de circumstàncies i ha passat a ser música de concert*, música artística*. (TDM2).

MÚSICA CONTEMPORÀNIA (hm2). Categoria dins l'estil de música historica (TDM2)

MÚSICA DE CIRCUMSTÀNCIA (soc)(hm1). Veieu MÚSICA FUNCIONAL.

MÚSICA DESCRIPTIVA (soc).  --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || --- (RAE) || --- (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) || Amb el so es poden descriure paisatges, persones o situacions. Aquest tipus de música és la música descriptiva. (TDM-1) || És la que relata o evoca a través dels elements del llenguatge musical, paisatges, persones, arguments, ambients o quadres. Aquest tipus de música busca acostar-se a la capacitat de representació de les arts plàstiques*. Podem trobar exemples de música descriptiva en bastants formes musicals*, però les més importants són les formes que reben el nom de poemes simfònics* (TDM2) || --- (TELED) || És la música que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'ànim.(...) (VQP).  [201213-ESO4] [201314-BAT1] [201516-ESO2]
Tipus de música  que ens que ens explica com és un paisatge, una persona, un animal o una cosa, i que per fer-ho només utilitza els sons i les possibilitats expressives de la música. [201112-ESO1]
Música que amb recursos estricament musicals (ritme, melodia, dinàmica, timbre, textura…) descriu elements extramusicals (paisatge, persones, animals, etc.). Si aquests elements extramusicals són de caràcter narratiu (conte, novel·la, fets històrics…) és música programàtica*. [201314-BAT1]
MÚSICA DIEGÈTICA (hm2).

MÚSICA ELECTROACÚSTICA (hm2).

MÚSICA ESTOCÀSTICA (hm2).

MÚSICA EXTRA-DIEGÈTICA (hm2).

MÚSICA FUNCIONAL (soc)(hm2). És tota la música composta per encàrrec o triada especialment per a una finalitat concreta a la qual s'ha d'adaptar. És una música que s'ha compost per a una circumstància concreta: publicitat, audiovisuals, esdeveniments esportius... Antigament gairebé tota la música tenia una aplicació pràctica, era la música de circumstància*. Pel que fa a la música de cinema, la barreja entre música funcional música artística* resulta difícil d'establir, perquè d'una banda té una funció concreta: enllaçar escenes, augmentar el nivell d'expressivitat d'una escena...; però, de l'altra, s'escolta la gravació de bandes sonores*, la interpretació en una sala de concerts, independentment de la pel·lícula per a la qual foren compostes (TDM2)

MÚSICA INCIDENTAL O MÚSICA D'ESCENA (soc).  Música composta per a acompanyar teatre o cinema. (DIEC) || --- (GEC) || Música que acompanya una obra teatral, un programa de televisió, un programa de ràdio, una pel·lícula... i altres formes que en principi no són musicals (???) [201112-ESO1] [201314-BAT1]

MÚSICA LLATINA (hm2). 

MÚSICA MEDIEVAL (hm1). Categoria dins l'estil de música històrica. (TDM2) Veieu EDAT MITJANA. Veieu CANT GREGORIÀ i TROBADOR.

MÚSICA MINIMALISTA (hm2).

MÚSICA POP (hm2).  Està composta amb ritmes* vius, melodies* amb personalitat i encomanadiesses, cantada amb un acompanyamnent amb instruments elèctrics o so digital, i composta en forma estròfica, amb recoble* o sense. (TDM2)

MÚSICA PURA O ABSTRACTA (soc). És la que no té cap significat concret. La seva bellesa o el seu interès rau en el seu propi so.  (TDM2)

MÚSICA PREEXISTENT (cinema). || --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || --- (GEC) || ---(GLDC) || --- (HLM) || --- (RAE) || ---(TELED) || --- (VQP). [201314-BAT1]

MÚSICA PROGRAMÀTICA (hm2). --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) || --- (GEC) || --- (GLDC) || Expresión que describe algunos tipos de creaciones sonoras de inspiración extramusical. Responden a una trama, argumento o programa, por ejemplo, un cuento, una epopeya o una leyenda. Engloba a los poemas sinfónicos, pero también a los ballets, músicas incidentales, bandas sonoras, etc. Los puristas achacan a estas músicas una falta de forma musical, que las invalida si se sacan de su contexto. (HLM) ||  || --- (RAE) || --- (TELED) || Nom que es dóna a les composicions musicals instrumentals que descriuren i expliquen només amb recursos musicals elements extra-musicals de caràcter narratiu (conte, novel·la, fet històric, etc.), com per exemple els poemes simfònics*. || És la música que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'ànim. (VQP) [201314-BAT1]

MÚSICA RENAIXENTISTA (hm1). Categoria dins l'estil de música històrica. Renaixement (s. XV-XVI) (TDM2)

MÚSICA ROMÀNTICA (hm2). Categoria dins l'estil de música històrica. Romanticisme (s. XIX) (TDM2)

MÚSICA PROGRAMÀTICA (hm2).

MÚSICA SERIAL (hm2).

MÚSICA SIMFÒNICA (soc). Tipus de música per a orquestra simfònica (TDM1) || És d'orígen europeu. (???)  [201112-ESO1]

MÚSICA VOCAL DE CONCERT (org). És la que no s'escenifica; és la música el text de la qual acostuma a ser poètic i parla de sentiments i emociones. Les cançons* pertanyen, generalment, a aquest tipus de música (TDM2)

MÚSICA VOCAL DRAMÀTICA (org). És la música en què el contingut del text té un argument i implica acció com, per exemple, l'òpera* o un musical* (TDM2)

MUSICAL (hm2). Pel·lícula o espectacle teatral que es desenvolupa a través de seqüències parlades, cantades i dansades [201112-ESO1]

NACIONALISME MUSICAL (hm2).

NEGRA (llm). Signo de notación de duración doble que la corchea y mitad de una blanca, etc. Se escribe con una pequeña elipse negra sobre una línea o espacio de un pentagrama de la que sale un palito llamado plica.(HLM) || Una nota negra és el símbol utilitzat per indicar un so amb una duració de temps. Correspon a la quarta part d'una nota rodona*. La negra és un òval colorejat de negre (d'aquí el seu nom), de la qual surt una línia recta vertical, sense cap adorn. El seu silenci equivalent és el silenci de negra que significa que durant un temps no s'efectua so.(...) (VQP )|| Una negra és una figura musical que dura un temps. Està formada per un òval de color negre enganxat a un pal que s’anomena plica. (jtovar002).[201213-ESO4]

NÈNIA (hm1). Cant funeral romà, mescla de lamentació i de pregària per un difunt que (...) entonaven les dones preficae (les ploradores) que acompanyaven el fèretre, amb uns esquemes fixos i amb l'acompanyament de flauta. Gradualment anà essent substituïda per la laudatio.  (GEC)

NEOCLASSICISME (hm1). És el segon retorn a les idees de la cultura clàssica [de Grècia i Roma]. El primer retorn esdevingué durant el Renaixement*. Novament, la raó, la intel·ligència i els sentit comú busquen la bellesa i l'equilibri també en l'art. Agraden les simetries i l'ordre (TDM2). En música s'anomena CLASSICISME.


NEUMA (hm1). Són uns signes que es col·locaven sobre les síl·labes del text i que intentaven dibuixar la línia melòdica del cant sense voler indicar l’altura* ni la durada exactes. [200910-ESO4]

NOCTURN (fmus). Composició musical lliure que convida a l’emoció o a la contemplació. (DIEC) || Composició musical introduïda al segle XVIII, escrita generalment per a instruments de vent. Sovint s’interpretaven a l’aire lliure i eren sinònims de serenata. (GEC). [201314-BAT1]

NOTA (llm). Antigament s'anomenaven amb les lletres de l'alfabet, i avui dia encara hi ha llocs on es fa així, com els països de parla anglesa: A (la), B (si), C (do), D (re), E (mi), F (fa), G (sol). (McGH3)

NOTA PEDAL (harm). So prolongat sobre el qual se succeeixen diferents acords musicals. (DIEC) || Nota que es prolonga durant un temps, generalment en el baix, i que no forma part necessàriament dels acords que constitueixen les altres veus. Serveix per a afermar la tonalitat i sovint acaba formant part de l’acord final. (GEC). [201314-BAT1]

NOTACIÓ MUSICAL (llm)(hm1)(hm2). Escriptura musical. La història de la música a Occident arrenca, en la pràctica, quan la música comença a escriure's (segles X-XI). De la música anterior, només en queden testimonis dispersos: referències de llibres antics i algunes escenes en pintures, escultures o ceràmica. L'absència de partitures* fa impossible reconstruir-ne el so*. Els grans avenços en la notació i el llenguatge musical es van produir en l'àmbit de la música religiosa, sobretot al començament [edat mitjana*]. Això és degut al fet que la vida cultural es concentrava en els monestirs: els nojos eren pràcticament les úniques persones que sabien llegir i escriure (TDM2)

NOTACIÓ ALFABÈTICA (llm) (hm1 i 2).

NOTACIÓ PROPORCIONAL o mensural (llm).

NOTACIÓ SIL·LÀBICA (llm).

NOVA ORLEANS. 1. (geo) La ciutat més gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units. Nova Orleans és una ciutat multicultural del sud dels Estats Units (amb especial influència africana, llatina, castellana i francesa), molt coneguda pels seus festivals i la seva música, el jazz (VQP) [201213-ESO4]|| Ciutat de l'estat de Louisiana, EUA. Situada al delta del Mississipí, s'estén per la riba esquerra del riu i cap al llac Pontchartrain, a l'interior. Ciutat moderna, té, al centre, l'originari establiment francès, el Vieux Carré (GEC) [201213-ESO4] ||2. (hm2)