Pàgines

Translate

OBSERVACIONS
1. Les paraules d'una definició que porten un asterisc (*) són termes musicals que estan explicats en aquest diccionari en el lloc corresponent.
2. Les paraules en vermell contenen les definicions dels diccionaris en línia ressenyats i recullen la que han elaborat els alumnes.

C

Fonts documentals: (DCVB) || (DDTO) || (DIEC) || (GEC) || (GLDC) || (HLM) || (NMVG) || (RAE) || (TDM1) || (TDM2) || (TDM4) || (TELED) || (VQP-VPM) || (VQP-VTM) || (WKP-WTM) ||

C (llm).

CACOFONIA (acs.)

CADAFAL (soc) Plataforma elevada, feta generalment de taulons, on es col·loca la cobla. (Generalitat de Catalunya. Símbols de Catalunya. Fitxes, 1996)

CADÈNCIA1. (fmu) 1. Caiguda o terminació d’una frase musical. 2. Passatge de virtuosisme d’un solista en un concert, en què es desenvolupa el material temàtic amb un estil fantasiós i sense acompanyament orquestral. 3. Ritme simètric dels moviments i dels sons que coincideixen amb els temps forts de la música de dansa i amb el pas dels soldats en marxa. 4. Fórmula harmònica que fa la sensació d’un repòs suspensiu o definitiu. (DIEC) || Fórmula harmònica que fa la sensació d'un repòs suspensiu o definitiu. Ritme simètric dels moviments i dels sons que coincideixen amb els temps forts de la música de dansa. (GDLC) || Fórmula de la armonía tradicional para concluir una pieza o una frase musical. (HLM) || Està formada per la successió de dos acords, i sovint marca un punt de descans o el final d'una obra musical. Hi ha cadències conlusives i suspensives (McGH3).|| Moments de descans al fonal d'una frase* musical. Recorden els punts i les comes del llenguatge parlat. (TDM1) || Manera de concloure una frase musical*. Pot ser conclusiva o suspensiva. Signe de puntuació musical.  (TELED) || Interpretat per solistes, al final del primer moviment* d’una peça musical hi ha un moment en que l’orquestra* calla i el solista es queda tocant sol. (TDM4) || És una succesió de dos o més acords*. (VQP) || Moment dins d’un concert* en el que l’orquestra* interromp el toc dels instruments deixant a un solista un temps lliure que pot ser improvitzat* encara que normalment ja estan escrites (VQP). [201112-ESO1] [201213-ESO4]
És la part del concert interpretada només per un solista sense la participació de l’orquestra*, normalment després del primer moviment* d’una peça. [201213-ESO4]
CADÈNCIA CONCLUSIVA (llm). Tipus de cadències* que donen sensació de final. (McGH3)

CADÈNCIA SUSPENSIVA (llm). Tipus de cadències que no donen sensació d'acabar. (McGH3)

CADENZA (fmu). Veieu CADÈNCIA.

CALDERÓ (llm). Veieu SIGNES DE PERLLONGACIÓ. Signe musical, consistent en una corba i un punt en la concavitat, que indica la suspensió del moviment del compàs. Suspensió més o menys llarga del moviment del compàs dins una obra musical. Frase (...) que l'executant fa ad líbitum durant la suspensió del compàs o calderó. (DCVB)|| Signo que implica la prolongación de una nota y la oportunidad de adornarla; es la cadenza improvisada por un cantante en un punto dado de la partitura fijado por el compositor, casi siempre sobre la cadencia que precede el fin de una aria. (DDTO) || Signe musical que, posat sobre una nota o una pausa, indica que aquesta pot prolongar-se a voluntat de l’executant. (DIEC) || Signe musical format per un semicercle horitzontal amb un punt al mig, que es col·loca sobre o sota la figura d’una nota o d’una pausa que hagin d’ésser executades lliurement, sense cenyir-se a llur valor estricte; en general en prolonga la durada. (GEC) || --- (GLDC) ||Símbolo con forma de semicírculo y punto interior que, colocado encima de una nota o silencio, prolonga su duración a voluntad. (HLM) || Signo que representa la suspensión del movimiento del compás. (RAE) || --- (TELED) ||És un element de notació musical que indica que la nota o silenci a què s'aplica quant s'ha d'allargar més enllà del que indica el seu valor. (VQP ) [201314-BAT1]

CAIXA (org). És el tambor* més petit de la bateria*. (DIEC) || Instrument membranòfon* amb forma de cilindre de fusta o de metall que, tapat per dues membranes, forma el cos del tambor. (GEC) || Instrument de percussió de so indeterminat. (VQP) [201112-ESO1]

CAIXA DE RESSONÀNCIA (org.). Cavitat que amplifica les vibracions sonores produïdes per les cordes o per les membranes en els instruments. (GEC) || En els instruments de corda, la caixa de ressonància és aquella part d el'instrument que consisteix en una cavitat o caixa, i que té per funció principal amplificar el so. Normalment està delimitada, en la seva part superior, per la taula o tapa harmònica. (s/font)  [201112-ESO1]

CAIXA XINESA (org).

CALDERÓ (llm).Signe que es col·loca sobre una figura* i indica que l'intèrpret* pot allargar aquell so tant temps com ho cregui necessari, tenint en compte sempre el caràcter* de l'obra. (McGH3)

CANÇÓ (fmu).

CANÇÓ ESTRÒFICA (fmu).

CÀNON (fm). Composició musical en què successivament van entrant diferents veus repetint cadascuna el cant de la precedent sense canvi o amb poques modificacions. (DIEC) || Composció per a dos o més veus, les quals van entrant successivament, repetint cadascuna el cant de l'antecedent.  (TELED) ||  Composició musical de textura* polifònica* per a dues o més veus (vocals o instrumentals) les quals es van afegint successivament repetint la mateixa melodia i ritme que ha iniciat la veu anterior. El fet que cada veu entri una després de l'altra crea una mena d'efecte com l'eco. Exemple: cançó "Frère Jacques": vídeo del canon a 4 veus. [201112-ESO1]

CANTABILE (llm).

CANTATA (hm1)(fmu). Composició de text profà o religiós estructurada en diversos moviments per ser cantada especialment a diferents veus amb acompanyament musical. (DIEC) || Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica, escrita per a una o més veus, amb acompanyament de baix continu*, alternant amb recitatius i cors. No s'escenifica i és més curta i menys elaborada que l'oratori* i l'òpera*. (VQP) [201213-ESO2]
Composició vocal polifònica* amb acompanyament instrumental fent un baix continu* o acords, que està escrita en diferents parts. El text pot ser de gènere profà o religiós. A diferència de l'òpera*, no s'escenifica i té una durada més curta. [201213-ESO2A]
CANT GREGORIÀ o cant pla (hm1).  cant medieval de l'Església, denominat gregorià* en honor dels papa Gregori I (540-604), que va ser el primer que el va recopilar. El repertori gregorià es formà aplegant i unificant els cants religiosos procedents de les zones en què el cristianisme tenia influència. (TDM2) || Tipus de cant religiós de l'edat mitjana que rep aquest nom en honor al papa Gregori I, qui va unificar els cants litúrgics del cristianisme. Es tractava d'un tipus de cants monodics*, la melodia dels quals era d'àmbit* reduït, és a dir, que abarcava menys d'una octava, i que es cantava en llatí. La interpretació d'aquests cants rep diferents noms, regons la manera de fer-ho: antifonal* o responsorial*. (VQP) [200809-ESO4]

CANTIGA (hm1).

CANT PLA (hm1).

CANT RESPONSORIAL (hm1). Dit del cant litúrgic dels salms executat alternadament entre el solista i els fidels. Salm responsorial. (GLD) || El canto responsorial tiene origen en la tradición sinagogal judía y es la forma de canto más antigua de la Iglesia. De él salieron dos estilos diferentes, el responsorio i el salmo responsorial. El responsorio es un tipo de canto litúrgico, generalmente perteneciente a la salmodia, cuya parte principal es enunciada por un solista o grupo de lectores-cantores y que es respondido por los asistentes con una breve vocalización en forma de trino tras cada versículo o grupo de versículos. El salmo responsorial, que se canta en la misa* tras la primera lectura. (VQP) || [201213-ESO4]

CANTUS FIRMUS (hm1). És la melodia preexistent que serveix de basa per a una composició polifònica medieval. [200809-ESO4]

CANZONA (fmus)(hm1). Composició originàriament vocal que amb el temps es va tornar purament instrumental. Aquest tipus de composicions eren lleugeres, ràpides i contrapuntísticament senzilles. S'escrivien per a conjunts i solistes. S'assemblaven als ricercare*. [200809-ESO4]

CAPELLA MUSICAL (soc)(hm1). A l'edat mitjana i el Renaixement, conjunt musical d'una institució vinculada a la noblesa, a la reialesa o bé a l'església (catedral, monestir o convent). [200809-ESO4]

CARÀCTER (llm.). --- (DCVB) || --- (DDTO) || Indica el sentiment d'una obra (DIEC) || Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta. (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) || Expressió. (TDM1) ||--- (TELED)|| --- (VQP) ||--- (RAE). [201112-ESO1] [201314-BAT1] 


CARILLÓ (org).

CASTRATI (org)(hm1)

CELESTA (org).

CELLETA (org).

CELLO (org). Veieu VIOLONCEL.

CHICAGO (hm2). 1. És la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi tres milions d'habitants. Fundada el 4 de març de 1837, es localitza a l'estat d'Illinois, a la costa oest del llac Michigan. Avui, la ciutat de Chicago és el segon centre financer més important dels Estats Units, després de Nova York, i el segon centre industrial més important després de Los Angeles. (VQP) || 2. Estilo de jazz* que surgió con los músicos que tocaban en esa ciudad en los años 1920 antes de que la mayoría se instale en New York en los años 1930. Intimamente realacionado con el Dixieland* este estilo tuvo como sus referentes al trompetista Jimmy McPartland , el saxofonista Bud Freeman y al clarinetista Frank Teschemache, integrantes de la Friar’s Society Orchestra, una banda* de músicos blancos que tocaban en la Chicago’s Friar’s Society (documentació) || 3. És un musical* del Chicago de l'època de la prohibició, amb música de John Kander i lletres de Fred Ebb, amb llibret d'Ebb i Bob Fosse. La història és una sàtira de la corrupció política a l'administració de la justícia criminal i sobre el concepte de les celebritats criminals i el paper dels mitjans de comunicació. El musical* està basat en una obra del mateix títol de 1926 de la reportera Maurine Dallas Watkins, basada en els crims i criminals dels que havia informat. (VQP)[201213-ESO4C]

CHILL OUT (hm2).

CHORUS (hm2). En el jazz, cadascuna de les successives repeticions del tema, en les quals apareix modificat de maneres diferents. Només dura 12 o 32 compassos, segons que el tema originari sobre el qual s'improvisa sigui un blues o una cançó popular. Tamvé n'hi ha de 16 compassos. (TDM4) [201213-ESO4]

CÍMBAL (org).

CINEMA MUSICAL (hm2).

CÍTARA (org)(hm1) És un tipus d’instrument musical de corda que pertany a la família dels instruments de corda polsada. [200809-ESO4]

CLAQUÉ (dan). +vídeo: escena de la pel·lícula "The Cotton Club"

CLARINET (org). Instrumento de viento, perteneciente a la familia de las maderas, de lengüeta simple. Existe gran variedad de clarinetes de distintos tamaños, registros y afinaciones, pero con una técnica interpretativa básicamente. (HLM) || Instrument de vent-fusta de llengüeta simple. (TDM1) || Instrument musical aeròfon* que consta d'un tub cilíndric amb forats que es tapen amb els dits o amb claus*, embocadura* amb una llengüeta de canya senzilla i pavelló en forma de campana. (???) ||  Instrument de vent-fusta. Dins d'aquesta gran família, el clarinet pertany als instruments de canyeta simple, igual que el saxòfon*. El forat és aproximadament cilíndric (a semblança de la flauta travessera i a diferència del saxòfon). És un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. El material principalment utilitzat per a la seva construcció és la fusta de banús (...). És un instrument transpositor l'extensió del qual abasta de tres a quatre octaves (...). (VQP)  [201112-ESO1] [201213-ESO4]

CLASSICISME (hm1). Conformitat als principis clàssics en literatura i en art. Estil de la música composta a Europa durant un període que comprèn la segona meitat del segle XVIII i el començament del XIX, situat entre el Barroc i el Romanticisme. Estil artístic desenvolupat a França i a les seves zones d’influència durant el segle xvii, que volia ésser el contrapès oficial i normatiu al coetani Barroc. (DIEC) || Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l'observança de certes lleis considerades inviolables (...). (GEC) [201213-ESO4]

CLAU. 1. (org) Veieu AERÒFONS. ||2. (llm) --- (DCVB) || --- (DDTO)|| Signe col·locat al començament d’un fragment que ens indica quina ratlla del pentagrama correspon a una nota determinada, i per consegüent les ratlles i els espais en què cal escriure les altres notes de l’escala musical. (DIEC) || Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades. (GEC) || --- (GLDC) || --- (HLM) || Les tres claus que fem servir actualment provenen de la forma de tres lletre [amb què s'indicaven les notes*]. La clau de sol prové d'una G (nota sol), la clau de fa prové d'una F (nota fa) i la clau de do prové d'una C (nota do). (McGH3)|| Signo que se pone al principio del pentagrama para determinar el nombre de las notas. (RAE)|| Signe gràfic que defineix les notes escrites al pentagrama. Les claus més usuals són la de sol i fa en quarta.La clau de sol en 2ª ens indica que la nota que està a la segona línia es diu sol. Aquesta clau s'utilitza per a llegir les notes en registre agut. La clau de fa en 4ª ens indica que la nota que està en la 4ª línia es diu fa. Aquesta clau s'utilitza per a llegir les notes en registre greu. La nota do3 la podem llegir en clau de sol o en clau de fa. La diferència està en que en clau de sol s'escriu per sota del pentagrama i en clau de fa s'escriu per sobre del pentagrama (TELED) || Notació musical, un símbol que s'utilitza per determinar el lloc que cada una de les notes té en el pentagrama en relació a una d'elles que és la que situa la clau en qüestió i que actua de punt de referència. (VQP) [201112-ESO1] [201314-BAT1] 


CLAU DE FA (llm). Permet que els instruments i les veus greus puguin llegir dins el pentagrama* les notes que utilitzen. Això resulta més còmode que llegir-les en línies addicionals*. (McGH3)

CLAU DE DO (llm). Es pot escriure a la primera, segona, tercera i quarta línia del pentagrama*. Les més utilitzades, però, són les claus de do en tercer i quarta línia. (McGH3)

CLAU DE SOL (llm). Indica que a la segona línia del pentagrama* (es compten de baix a dalt) s'hi col·loca la nota SOL. || S'utilitza per llegir les notes en registre agut. (TELED) [201112-ESO1]

CLAVECÍ (org). (clavicèmbal, en italià). Veieu clavicèmbal*. Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post; és de teclat i cordes pinçades i pertany al mateix grup que l'espineta i el virginal. (GEC) [201213-ESO4]

CLAVES (org). Instrumento de percusión de origen cubano compuesto por dos pequeños cilindros de madera que se entrechocan. Su nombre deriva de las claves o patrones rítmicos que interpretan constantemente. (HLM)

CLAVICÈMBAL (org) (hm1) Veieu clavecí*. Instrument musical de cordes metàl·liques disposades en la mateixa direcció que les tecles, i pinçades per plectres maniobrats per un teclat. (DIEC) || Instrumento de tecla antecedente del piano, en el cual las cuerdas son punteadas en lugar de percutidas. Dispone de distintos registros para dar más potencia y variedad al sonido. (HLM) || És un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com virginal i espineta. (VQP) (VPM)  [201213-ESO4]

CLAVICORDI (org).

CLAVILLA (org). Peça de fusta o de metall dels instruments de corda a la qual s'enrotllen les cordes per tibar-les o afluixar-les i deixar-les subjectes en l'afinació volguda. (DIEC) [201112-ESO1]

CLAVILLER (org).

CLUSTER (acs)(hm2).

COBLA (org). Agrupació musical folklòrica oriünda de Catalunya. [201112-ESO1] || Conjunt d'onze músics preparats especialment per interpretar sardanes o danses populars catalanes (Generalitat de Catalunya. Símbols de Catalunya, 1996).

CODA (llm). Conjunt dels compassos afegits al final formal d’una composició musical per a reforçar-ne el caràcter conclusiu. (DIEC) || Fragment musical que clou una composició, o una part d’aquesta, com la terminació lliure d’un cànon, o la de la forma sonata, amb funcions de conclusió temàtica, després de la reexposició. (GEC)|| Parte final de una obra musical o movimiento. (HLM) . [201314-BAT1]

COLISSA (org).

COLLA (soc) Conjunt de persones que formant parelles ballen sardanes. (Generalitat de Catalunya. Símbols de Catalunya, 1996)

COMBO (org). Conjunto instrumental de música ligera. (HLM) || La crisi que segueix a la Segona Guerra Mundial fa que les grans orquestres [de jazz*] desapareguin i es transformin en grups més reduïts anomenats combos. (McGH3) || Grupo musical que interpreta música popular.(RAE) || Petit conjunt musical, especialment en el jazz. (VQP) [201213-ESO4] [201213-ESO4]
Grup de música reduït jazz, rock, o pop. (Oxford Dictionaries) [201213-ESO4]
COMPÀS. 1. (llm) Proporció ritmica d'una composició musical, d'una sèrie de sons o d'un moviment qualsevol. Menar el compàs (o dur, o portar el compàs): indicar el ritme amb sons o moviments corresponents a cada temps dels compassos musicals. (DCVB) || --- (DDTO)||Unitat de mesura del temps nascuda de l’ocurrència regular dels accents, la posició dels quals és marcada en el pentagrama per ratlles verticals posades immediatament davant d’ells. Compàs de dos per quatre. Marcar el compàs amb la mà, amb la batuta. Exemples: Seguir, perdre, el compàs. Portar el compàs. (DIEC)|| Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del s XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barra de compàs. (GEC)|| --- (GLDC) ||Pulso básico en la interpretación de una obra. También se llama así a la organización rítmica de los pulsos en grupos de 2, 3, 4 y más. Cada grupo de pulsos está separado del siguiente por una barra de compás. Guardar el compás o mantenerse acompasado significa seguir el ritmo. (HLM)|| Accentuació regular de les pulsacions*. El compàs s'indica amb un trencat a l'inici de la partitura.* Aquesta unitat de mesura existeix des del s. XVI. Permet determinar els accents de la composició musical. Consisteix en una mena de trencat que es col·loca al començament d'una partitura* per indicar l'organització de les figures rítmiques* en relació a la pulsació*. El numerador indica el nombre de figures i el denominador, la figura que omple cada pulsació.(McGH3) ||Signo que determina el ritmo en cada composición o parte de ella y las relaciones de valor entre los sonidos. (RAE) || *Unitat de mesura que suggereix els accents d'una composició. Cada compàs es divideix en períodes de temps d’igual duració anomenats temps.Es col.loca després de la clau i ens defineix el compàs. El numerador indica el nombre de temps del compàs i el de baix el valor de cadascun en relació amb la rodona. (TELED) || l'entitat mètrica musical, composta per diverses unitats de temps. (VQP). [201112-ESO1] [201213-ESO4] [201314-BAT1]
Unitat de mesura que indica la pulsació relacionant-la amb les figures rítmiques. Es posa a principi d’una composició, al pentagrama. El numero de dalt es refereix al nombre de figures i el numero de baix indica la figura que omple cada pulsació. [201213-ESO4]
2. (llm) Grup de pulsacions* la primera de les quals és accentuada. Els compassos se separen amb línies divisòries*. (McGH3)
 Conjunt de figures* i notes* musicals  situades entre dues línies divisòries*. [201112-ESO1]
COMPÀS BINARI (llm). Quan el primer temps del compàs* és fort i el segon és dèbil. (McGH3)

COMPÀS COMPOST (llm). Quan cada temps* del compàs* es pot dividir en tres parts iguals. Són compostos els compassos que tenen un 6, un 9 o un 12 al numerador del seu trencat. (McGH3)

COMPÀS D'AMALGAMA (llm). Compàs* resultant de sumar dos compassos diferents: un compàs ternari* més un de binari* o un de quaternari*. (McGH3)

COMPÀS QUADERNARI (llm). Quan el primer temps del compàs* és fort, el segon és dèbil, el tercer és mig fort i el quart torna a ser dèbil. (McGH3)

COMPÀS SIMPLE (llm). Quan cada temps* del compàs* es pot dividir en dues parts iguals. Són simples els compassos que tenen un 2, un 3 o un 4 al numerador del trencat. (McGH3)

COMPÀS TERNARI (llm). Quan el primer temps del compàs* és fort i el segon i el tercer són dèbils. (McGH3)

COMPOSITOR (soc). Persona que compon obres musicals. (DIEC) [201112-ESO1]

CONCERT. 1. (soc.) Sessió en què hom executa un cert nombre de peces de cant o de música instrumental. (DIEC) || Ejecución pública de una obra musical. (HLM) ||  2. (fmu) Obra en què un o més instruments musicals solistes es destaquen sobre l’acompanyament de l’orquestra. (DIEC) || Forma sonata* per a solista* i orquestra*. (TDM2) || Composició musical molt utilitzada on un o més solistes interactuen i dialoguen amb una orquestra. La forma més habitual és el concert per a solista, en que hi ha un sol instrument dialogant amb l'orquestra. (VQP) || El concert (de l'italià concerto, en plural concerti), és una composició musical molt utilitzada on un o més solistes interactuen i dialoguen amb una orquestra. La forma més habitual és el concert per a solista, en que hi ha un sol instrument dialogant amb l'orquestra. D'origen italià, que seguia la forma característica de tres moviments* extensos (ràpid, lent, ràpid), en els quals hom intercala una cadència o dues. (VQP) || Composició musical on actua un o més solistes amb una orquestra. [201213-ESO4]
2. (fmu) Forma musical instrumental (i, per tant, no té text) d'origen italià escrita per a solista i orquestra que dialoguen musicalment entre sí. La seva estructura acostuma a ser en tres parts, que s'anomenen moviments que contrasten entre sí en el tempo* (velocitat de pulsació). Així, el primer moviment és ràpid, el segon lent i el tercer, ràpid. [201213-ESO2D]
CONCERTINO  1. (hm1) Part d'una orquestra*, formada per un petit grup de solistes que alterna amb el tutti* o ripieno*, caracteríistic del concerto grosso*. (GEC) || Grupo de solistas en un concerto grosso*. (HLM) || És un petit grup d'instruments solistes que en el concerto grosso*, s'oposa a un conjunt instrumental més nombrós, anomenat tutti* o ripieno*, creant així un diàleg musical a partir del contrast i dinamisme propi de l'època [barroc]. (VQP) ||  2. (org) Primer violinista d’una orquestra. (DIEC) || Músic solista principal d'un grup d'instruments en una orquestra o banda, i sobretot el violinista primer. (GEC).  [201213-ESO4]

CONCERTO GROSSO (hm1). Género orquestal típico del barroco, con un grupo solista enfrentado musicalmente al resto del conjunto orquestal (HLM) || Forma musical que apareix en el barroc, basada en l’alternança d’un petit grup solista i un conjunt instrumental més ampli. (...). (VQP) (VPM) || És una forma musical que apareix al barroc, basada en l'alternança d'un petit grup solista (concertino*) i un conjunt instrumental més ampli (ripieno* o tutti*). (VQP) || Forma musical en la qual els instruments o les veus rivalitzen a executar cadascun una part important que pot ésser considerada com a principal. L'orquestra és dividida en dos grups: d'una banda, els dels solistes o concertino* i, de l'altra, el ripieno* o tutti*, és a dir, la massa orquestral. (GEC) || El concerto grosso (en plural concerti grossi) és una forma musical que apareix al barroc, basada en l'alternança d'un petit grup solista (concertin*) i un conjunt instrumental més ampli (ripieno* o tutti*). La seva característica principal es basa en un contrast en què els instruments rivalitzen per executar cadascun una part important que pot ésser considerada com a principal. (VQP) || És una forma musical barroca orgnanitzada en tres moviments (ràpid, lent, ràpid) en la que un grup de solistes (concertino*) dialoga amb la resta de l'orquestra (tutti*) [201213-ESO4]

CONDUCTUS (fmu) (hm1). El conductus, juntament amb l'orgnanum*, el motet* i l'hoquetus*, és una de les formes musicals més importants de l'Ars Antiqua* (s. XII i XIII). Es tracta d'un cant compost harmònicament per diferents melodies en llengua llatina que s'acostumava a cantar en les festes de gent rica i cultivada musicalment. (VQP) [200809-ESO4]

CONGA  1. o TUMBADORA (org) Nom d'un tambor* cubà d'origen africà (WKP) || 2. (dan) Estil de ball de la música llatina (WKP) || El nom es va originar a la dècada dels anys 50 del s. XX a Nova York quan músics cubans i novaiorquesos van fusionar els estils Son i Jazz, creant la Salsa*.  [201112-ESO1]

CONSONÀNCIA (acs). Qualitat d'un interval* o d'un acord* que produeix un efecte d'afirmació i de repòs a causa de la fusió dels sons que els constitueixen. Es tracta d'un concepte relatiu que ha canviat al llarg dels segles. Per als pitagòrics, la consonància era avaluada segons les relacions numèriques entre les longituds de les cordes que produïen els sons. Segons l'harmonia tradicional, l'ordre de perfecció decreixent de les consonàncies és l'octava, única consonància absoluta, la quinta i la seva inversió (la quarta justa), la tercera major, la tercera menor, la sexta major, la sexta menor, etc. (GEC) || Efecte sonor produït per la simultaneïtat de sons (acord*) que provoca una sensació de repós o estabilitat harmònica. || Sensació de calma i distensió sonora en escoltar simultàniament dos sons. Intervals* consonants: primera, octava, quinta, terceres i sextes. (TELED)|| És la qualitat sonora d'un interval* o d'un acord* que produeix un efecte de repòs o d'afirmació degut a la fusió dels sons que el constitueixen. (VQP)  [200809-ESO4]  [201213-ESO4]

CONTRABAIX (org). El més gran dels instruments d'arquet* de la família del violí*, i de tessitura* més greu, de conc cordes. (DIEC) || Instrument de corda tocat amb corda fregada, que es frega normalment amb un arquet* (TDM1)  [201112-ESO1]

CONTRALT (org). Cantants que tenen el registre* més greu* de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Són les cantants que arriben a le snotes més greus. (Diario musical) [201112-ESO1]

CONTRAPUNT (hm1). 1. (hm1). Art de sobreposar en la polifonia* dues o més melodies independents. (DIEC). || Tipus de textura* segons la qual totes les veus que sonen tenen la mateixa importància melòdica. (VQP) ||  És una tècnica de composició musical en el que es superposen diverses línies melòdiques. (VQP) [201213-ESO4] || 2. (fmu) Breu preludi de flabiol que sona abans de cadascuna de les sèries de punts llargs de la sardana. (GEC) || Toc de flabiol que assenyala els intervals de descans entre la quarta i la cinquena, i la cinquena i la sisena tirada de llargs [d'una sardana] (Generalitat de Catalunya. Símbols de Catalunya, 1996) [200809-ESO4]  [201213-ESO4]

CONTRAPUNT PARAL·LEL (hm1) (llm).

CONTRAREFORMA (hm1). En el Renaixement, va ser la resposta de l'església catòlica davant la reforma protestant. La Contrareforma es va iniciar amb el Concili de Trento (1545.1564). A nivell musical, el concili va condemnar l'ús de la música d'origen profà dins les esglésies i va demanar que s'entengués clarament el text llatí que es cantava, cosa que el tractament polifònic contrapuntístic* podia dificultar. (VQP) [200809-ESO4]

CONTRATEMPS (llm). Ritme* en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs*. (DIEC) || Procediment rítmic en el qual una veu o un instrument entra en el temps feble del compàs* i produeix, de vegades, un efecte de contrast rítmic amb les altres veus. L'accent és en el temps feble i és precedit d'un silenci (en el temps fort). (TDM1)  [201112-ESO1]

CONTRATENOR (org) (hm1). Cantant adult de sexe masculí que canta amb el registre* vocal més agut. Equival a una contralt*, mezzosoprano* o, menys freqüentment, si utilitza el falset, a una soprano*. (Diario musical) [201112-ESO1]

CONTROLADOR MIDI (org)(acs).

COOL JAZZ (hm2). || El cool (cool jazz en anglès) és un estil de jazz* mesurat i subtil i que sovint abasta l'anomenat cool west coast (de la Costa oest, ja que es va originar a Califòrnia). Les primeres gravacions les va fer l'Orquestra de Claude Thornhill i Lennie Tristano a finals dels quaranta. (VQP) || El cool es un género musical del jazz* que se desarrolla durante la década de 1950; cronológicamente, sigue al bebop* y es contemporáneo del hard bop. El estilo adoptó, muy tempranamente, la denominación alternativa de West Coast jazz, porque la mayor parte de los músicos que lo interpretaban estaban establecidos en la costa oeste de Estados Unidos (California, básicamente). Ello hizo que la denominación cool quedara finalmente reservada a una parte reducida del estilo, preferentemente al desarrollado en la Costa Este (Nueva York, Boston...). (WKP)  [201213-ESO4]
És un gènere del jazz* que va sorgir al 1950. És posterior el bebop*. També es denomina Cool jazz o Cool West coast jazz, ja que es va desenvolupar bàsicament a la costa oest de EEUU [201213-ESO4]
COR (org). Agrupació musical de caràcter exclusivament vocal, format per cantaires que canten col·lectivament, sovint conduïts per un director. Per tant, el terme "cor" s'oposa a qualsevol tipus d'agrupació de veus solistes. (Diario musical) [201112-ESO1]

CORAL. 1. (fmus) 1.Himnos litúrgicos protestantes compuestos por Martín Lutero y que sirvieran de base a otras composiciones. (HLM) || Composició musical religiosa, destinada a ésser cantada per un cor. Originalment s'anomenaven així els himnesde l'església luterana cantats per tota la congregació. En l'actualitat, aquest terme també inclou les harmonitzacions o arranjaments d'aquests himnes. (VQP) [200809-ESO4]  [201112-ESO1] [2001213-ESO4]
Conjunt de figures* i notes* musicals  situades entre dues línies divisòries*. [200809-ESO4]
CORAL. 2. Veieu COR.
Himne o composició religiosos cantat per un conjunt de persones anomenat cor. [201213-ESO4]
CORRANDA (dan)(lit):  corranda (Catalunya), correnta (Andorra i Rosselló), glosa (Mallorca) o follia. (Veieu GLOSA). Dansa curta de moviment més aviat viu que se sol ballar com a final d’una altra dansa. (DIEC) || Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball, que rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, cobles, cançons bogetes, etc). (GEC) || 1. Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els segles XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite instrumental. 2. Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya, de moviment més aviat viu i de tonada alegre, anomenada correnta al Rosselló i a Andorra. (GEC) || Dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs. Per extensió també és la cançó que es canta durant aquesta dansa. [...] Es conserven algunes cançons de corranda del segle XV i força més del segle XVI, en especial a Catalunya i Mallorca. [...] La corranda, de moviment més aviat viu, es balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscil·lant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l'esquerra. Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze. A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven el so final tant de temps com era possible. La cançó és de tonada alegre, de caràcter popular i curta, molt sovint improvisada i generalment en la Mètrica Catalana composta per quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada (abba, abab, abcb). Algunes però són de cinc o més versos i també n'hi ha amb vers pentasíl·lab. Cada vegada que es repeteix el cant d'una corranda de dansa es pot afegir un vers, que rep el nom de retorn (cal no confondre'l amb la tornada). (VQP)  [201314-ESO1] [201314-BAT1]

CORRANDES D'EN CAROLINO. Tipus de cant improvisat*. Trobem el seu origen en Josep Casadevall "Carolino", de Folgueroles (Osona). Es troben dins la varietat de tipologia que es canta en els actuals concursos de cant improvisat, així com el garrotín, l'albada, etc. Aquestes corrandes tenen una estructura musical de dues frases seguides a cada estrofa i una estructura lírica de quatre versos. La rima, consonant o assonant, ha de ser entre el segon i el quart vers de cada estrofa. La tornada, que es canta després de cada estrofa per donar temps a preparar la següent, té un text que es troba en dues variacions: a) Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella, / oidà, oidà, per poder fer un berenar. b) Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella, / oidà, oidà, hem vingut a cantar. (VQP) [201314-ESO1]

CORDA FREGADA (org). Grups d'instruments de corda en què el so s'obté fent lliscar un arc* sobre les cordes per fer-les vibrar. (VQP) [201112-ESO1]

CORDA PERCUDIDA (org). Instruments de corda en què aquesta es posa en vibració en ser colpejada per un petit martell o unes palanques unides a les tecles. L'instrument de tecla més conegut és el piano; altres exemples són: el clavicordi, etc. (VQP) [201112-ESO1]

CORDA PINÇADA  (org). Grup d'instrument de corda en què aquesta es posa en vibració en ser colpejada per un petit martell o uns palanques unides a les tecles*. (VQP) [201112-ESO1]

CORDES VOCALS (org).

CORDÒFON (org).

COREOGRAFIA (dan). Art de compondre els moviments, les figures i els passos de danses o ballets d'acord amb la música. (TDM1) || Estructurar un ball. (TDM1) || Disseny de moviment i estructures d'una dansa, en forma que es creïn figures, patrons i transicions d'elles amb un efecte estètic més enllà de seguir uns passos prefixats o un ritme concret. [201112-ESO1]

CORNAMUSA (org). Veieu SAC DE GEMECS, GAITA.

CORN ANGLÈS (org).

CORNO DI BASSETO (pl.: corni di basseto) (org). Instrument de vent fusta membre de la família del clarinet*. (VQP) [201213-ESO4]

CORXERA (llm). Signo de notación musical de duración doble que la semicorchea y equivalente a la mitad de una negra, la cuarta parte de una blanca o la octava parte de una redonda. A la plica (el palito que se apoya en el circulito de la nota) se le agrega un corchete, o banderita. (HLM) || Una corxera (del francès crochet "petitet") és, en música, una figura que equival a 1/8 del valor de la figurar rodona*, o a la meitat (1/2) del valor de la figura negra*. És una nota realitzada a partir d'una octava part de la duració d'una rodona. A Itàlia se li diu croma (antigament fusa), al Regne Unit i Canadà quaver, i alsEstats Units, eighth note ("octau de nota"). A la música vocal les figures s'escriuen de manera separada o enganxades indicant, respectivament, si corresponen a síl·labes diferents o a la mateixa síl·laba. (VQP)   [201213-ESO4]
La corxera és una figura musical que dura ½ temps. Poden anar soles o en parella, ajuntant-les per la plica. [201213-ESO4]
COTTON CLUB (hm2). (“Club de cotó”). Local de Harlem [Nova York] on els artistes eren negres, però només hi tenia permesa l'entrada la gent de pell blanca. Francis Ford Coppola recrea aquest llegendari club de jazz*, seu dels grans gànsters i els millors artistes, a la seva pel·lícula rodada l'any 1984, The Cotton Club (McGH3) || 1. Era el nom d’un local d’oci nocturn del barri de Harlem, a ciutat de Nova York. En els seus orígens, els artistes eren negres, però al local només hi tenien permesa l’entrada la gent de pell blanca. Inicialment tenia el nom de “Club Deluxe” i el va muntar Jack Johnson. El 1923 el va comprar el gànster Owney Madden que és qui li va donar el nom amb el què es va fer famós. 2. També és el nom que rep una pel·lícula de 1984 inspirada en l’ambient d’aquest local durant l’època de l’anomenada “Llei seca”, una pel·lícula dirigida per Francis Ford Coppola amb música de John Barry i protagonitzada per Richard Gere, entre altres. || Era un local de Harlem on els artistes eren negres, però només hi tenia permesa l'entrada la gent de pell blanca. Francis Ford Coppola recrea aquest llegendari club de jazz, seu dels grans gànsters i els millors artistes, a la seva pel·lícula rodada l'any 1984, The Cotton Club. (MCGH3) || Va ser un lloc [local] selecte que disposaba de teatre i sala de ball, on els negres només eren admesos en qualitat de cambrers, cuiners... o músics. Es trobaba a Harlem, Nova York. (TDM-2) || Va ser un club nocturn de Nova York ( Estats Units) que es va mantenir obert durant la Llei Seca dels anys 1920. (...) El club va estar tancat breument a l'any 1925 per la venta il·legal de licor. Va tornar a obrir sense la constant pressió de la policia. (...) El club va tancar definitivament al 1940. (...). Es va obrir un nou Cotton Club a Harlem al 1978. (...) (VQP) || Tot i que el club es distingia pels millors músics negres de l'època com Duke Ellington, Cab Calloway, Louis Armstrong, i Ethel Waters, rebutjava generalment l'entrada als negres. (VQP) [201213-ESO4]
Va ser un club nocturn situat al barri de Harlem, a Nova York. Tenia un teatre i sala de ball. Els negres només eren admesos com a treballadors (cambrers, cuiners o músics). Va estar tancat l'any 1925 per la venta il·legal de licor i al 1940 va tancar definitivament. Actualment existeix un nou Cotton Club, construït l'any 1978. [ 201213-ESO4]
COUNTRY (dan). El country és el nom que rep un tipus de música dels EEUU que combina la música folklòrica dels immigrants d’alguns països europeus, principalment dels procedents d’Irlanda, amb altres formes ja arrelades a Nord-Amèrica, com el blues i els espirituals negres*. [200809-ESO2]

COVER (fmus) (hm2).

CRESCENDO (llm). Augmentant gradualment la intensitat del so (DIEC) || Paraula italiana que indica un augment gradual de la intensitat en una composició musical. [201112-ESO1]

CRIOLL (hm2). Nom que es donava als fills dels colons espanyols nascuts a Amèrica. [200809-ESO4]

CROMÀTIC (llm).

CROMATISME (llm).

CROMORN (org). És un instrument de vent. El tub cilíndric de forma corbada, semblant a la lletra J. És un instrument de doble llengüeta que a diferència de l’oboè, no es fan vibrar directament amb els llavis, sinó que són dins d’una càpsula. Amb aquest instrument només es poden fer vuit notes. El so és molt suau. +info: foto família dels cromorns.

CRÒTALS (org).

CULTURA (soc).

CURTS (dan). Moviments de la persona balladora [d'una sardana] en què marca només els passos de dos en dos, oscil·lant d'esquerra a dreta, i que corresponen, cada un d'ells, a dos compassos. (Generalitat de Catalunya. Símbols de Catalunya, 1996)