E (llm).
ECO (acs). Fenomen relacionat amb la reflexió del so. (VQP) || Fenomen consistent en la reflexió d'ones sonores per un obstacle, de manera que l'orella rep l'ona reflectida amb un cert retard respecte a l'ona directa, retard que correspon a la diferència de camins recorreguts. (GEC) || Fenomen que consisteix en la reflexió de les ones sonores de manera que l’orella capta el so amb un cert retard. (asegur002) || Repetició afeblida d’una frase musical, d’una nota. (DIEC1) || Repetició de la darrera o de les darreres síl·labes d’un vers. (DIEC 2) || Repetició afeblida d'una frase musical o d'una nota.(GEC) || Repetició immediata d’un grup de notes. [TELED] [201213-ESO4]
EDAT MITJANA (hm2). (s. V-XIX). Període [històric] que va des de la caiguda de l'Imperi rimà a causa de les invasions de les tribus bàrbares -s. V- fins al segle XIV, quan s'inicien els descobriments. L'ALTA EDAT MITJANA és un període de moltes guerres fins que els bopbles bàrbars invasors s'instal·len en els diferents territoris europeus que abans ocupava l'Imperi romà. La BAIXA EDAT MITJANA és un període una mica més tranquil, en què apareixen les ciutats. En no estar contínuament en guerra, queda més temps lliure i, per tant, hi ha més demanada de distraccions i més recursos econòmics per a l'art i la cultura (TDM2)
ELECTRÒFONS (org). Instruments musicals que generen el so a través de mitjans elèctrics o electrònics (Viquipèdia) [201112-ESO1]
ELEMENTS DE LA MÚSICA. (llmus) (Veieu: Ritme, Melodia, Dinàmica o matís, Timbre, Textura, Forma. || --- (DCVB) || --- (DDTO) || --- (DIEC) (lcorom001)||--- (GEC) || ---(GLDC) || --- (HLM) ||--- (RAE) || *---(TELED) || --- (VQP) [201314-BAT1]
EMBOCADURA (org). Peça d'un instrument que toca els llavis d el'instrumentista.Té molta influència en el seu timbre* (TDM1) || Part d'un instrument de vent que es col·loca a la boca. (DIEC) [201112-ESO1]
EMOCIÓ (soc). És un estat mental intensa que sorgeix en el sistema nerviós d'una manera espontània o provoca un resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari original com a resposta als estímuls de l'ambient, que indueixen sentiments tnat en l'ésser humà con enb animals i que desencadena conductes de reacció automàtica (TDM2)
ENSALADA (fmu)(hm1) Peça vocal polifònica* del Renaixement* en què s'alternen diferents llengües (normalment llatí, castellà, italià, portugués...) i diferents ritmes en les diferents veus. El seu nom prové de la varietat d'elements amb què està construïda [200809-ESO4]
ENTERTAINER (soc)(hm2). Pianista de ragtime*. Animador.
ENTONACIÓ (acs).
EQUALITZADOR (acs). Aparell que té per funció realitzar modificacions en el timbre* del senyal sonor processat per l'amplificador*, que poden consistir en donar-li més brillantor, o bé al contrari, esmorteir-lo si és excessivament brillant. També es pot potenciar determinat tipus de freqüències segons l'estil de música que es reprodueixi: les més greus per a la música de discoteca, les agudes per al rock... (...). De vegades, l'equalitzador està incorporat al mateix amplificador*. En qualsevol cas, no és un element imprescindible per a un equip domèstic. La majoria de vegades és suficient accionar els botons agus i greus (treble, middle, low) que també porten la majoria d'amplificadors. (McGH3)
EQUIP D'ALTA FIDELITAT (acs). Està format per diversos aparells que tenen per finalitat llegir els diferents formats d'enregistrament (disc compacte, casset, disc), és a dir, traduir el seu contingut a impulsos elèctrics que després puguin ser processats.- Els dispositius lectors més habituals són: el lector de discos compates, la platina de casset, el sintonitzador*, el plat gira-discos, l'amplificador*, l'equalitzador* i els altaveus*. (McGH3)
ESCALA MUSICAL (llm). Successió de notes que formen la base d’un sistema determinat o d’un mode. Escala diatònica. Escala cromàtica. (DIEC) ||Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.És anomenada ascendent si els sons progressen en el sentit greu-agut, i descendent en cas contrari. Les escales difereixen per la distribució de les distàncies entre les notes i per llur altura inicial. (GEC) || Successió de notes* que van per graus conjunts* en una mateixa direcció (ascendent o descendent). (McGH3) || Organització melòdica que consisteix en una successió de notes* anomenades graups* que estan separades entre elles per distàncies fixes (TDM1) || Successió correlativa de notes ordenades en ordre ascendent o descendent. En funció de la disposició de tons* i semitons*, hi ha diferents tipus d'escales (TELED) || Successió de sons* o notes* disposats segons un sistema determinat. [201112-ESO1] [201314-BAT1]
ESCALA CROMÀTICA (llm). Que procedeix per semitons* (DIEC) || Escala de 12 sons, amb successió de semitons, sense tons (???) [201112-ESO1]
ESCALA DIATÒNICA (llm).
ESCALA MAJOR (llm). Està formada per set notes anomenades graus*. La distància entre els graus sempre és fixa, i és el que li dóna el caràcter major (TDM1) || Està formada per 7 sons, amb la disposició de tons* i semitons* següents: t-t-s-t-t-t-s. La nota en que comença l'escala s'anomena Tònica i dóna el nom a l'escala. El cinquè grau* de l'escala s'anomena Dominant. (TELED) [201112-ESO1]
ESCALA MENOR (llm). Està formada per 7 sons, amb la disposició de tons* i semitons* següents: t-s-t-t-s-t-t. (TELED) || Es diu "menor" perquè l'interval* que es forma entre la tònica* i la mediant*, és a dir, entre el primer grau* i el tercer (entre les notes* 1a i 3a de l'escala*) és una terecera menor, és a dir, d'un to* i un semitó*[201112-ESO1]
ESCALA PENTATÒNICA o escala pentàfona (llm). Està formada per cinc sons, sense semitons*. (TELED) [201112-ESO1]
ESPIRITUAL NEGRE (hm2). Tipus de cant religiós que sorgeix entre la població afroamericana dels Estats Units durant el segle XIX. Tant poden requerir interpretacions col·lectives com individuals; a voltes aquestes últimes són més virtuosístiques*, però entre les primeres també poden haver-hi solistes* que incorporin aquest virtuosisme*. Musicalment hi abunden els ritmes sincopats*, les improvisacions*, la percussió* corporal i el moviment corporal amb què s'acompanya el cant, i un marcat sentit rítmic que tendeix a accentuar els temps febles* (VQP). [201213-ESO4C]
Tipus de cant religiós que apareix entre la població afroamericana dels Estats Units durant el segle XIX. L’orígen dels espirituals negres són els work songs. [201213-ESO4C]
ESPECTACLE (soc).
ESPINETA (org).
ESTAMPIDA (hm1) 1. (dan) Danses de gènere instrumental de l'edat mitjana en un moment en el que la música acostumava a ser voca. || 2. (fmu) Gènere poètic provençal construït a partir d'una base musical preexistent de la qual pren el seu nom [200809-ESO4]
ESTUDI (fmus).(hm1).
ESTIL MUSICAL (llm). Parlem d'estil musical quan s'usen elements de la música en una peça de forma similar: un tipus de ritme*, de melodia*, la selecció dels instruments o la manera de disposar els temes. Dins de cada estil, hi ha diferents estils o categories d'estil: a) dins la música històrica: música medieval, renaixentista, barroca*, clàssica*, romàntica* i contemporània*; b) dins el rock*: heavy, trash, grounge, simfònic...; c) dins el pop: el pop-rock, el pop comercial; d) dins la música llatina: salsa, merengue, bachata... (TDM2)
ESTIL CHICAGO (hm2). Als anys 20 (...), juntament amb la beguda, el jazz* era el segon protagonista en els locals nocturs de la ciutat durant els anys de la Llei Seca. És en aquesta època quan es comença a anomenar amb el nom de "jazz" aquest estil de música (...).És l'Edat d'Or del jazz. Estimulat per tot aquest ambient es desenvolupa l'anomenat estil Chicago. Les característiques principals eren: de sis a nou músics, encara que algunes orquestres* sobrepassaven els deu; secció rítmica formada per piano, banjo* o guitarra, tuba o contrabaix i bateria*; secció melòdica formada per trompeta, clarinet, trombó i , per primer cop, saxofon; improvisació individual [és a dir], predomini dels solistes per damunt del conjunt; i pulsació* rítmica en els temps febles [de manera que] es desplacen els accents rítmics cap als temps 2 i 4, sobretot a la bateria (McGH3)
ESTIL NOVA ORLEANS (hm2). Veie JAZZ | Les característiques principals d'aquest estil són: de sis a nou músics; secció rítmica formada per piano, banjo* o guitarra, tuba o contrabaix i bateria*; secció melòdica formada per trompeta, clarinet, trombó; improvisació col·lectiva i accents rítmics en els temps forts del compàs* (1 i 3) (McGH3) || Tipus de música que es tocava en els anys 40 a Nova Orleans (Sud dels EEUU) a base de cançons popular i himnes dels anys 20 (VQP) || Nova Orleans és la ciutat més gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units (VQP) [201112-ESO1]
ESTROFA (llm). Conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat. (VQP) || Grup de versos que constitueix un període rítmic i que adopta denominacions diverses, segons el nombre de versos que la integren i la combinació de llurs rimes. (GEC) || Cadascuna de les parts d’una composició que mantenen un mateix ritme determinat.(TFD) || Part d’una cançó en la qual la lletra varia en cada aparició a diferencia de la tornada. (HLM) [201213-ESO4]
ETNOMUSICOLOGIA (soc).
